La rehabilitació del Vapor Cortès – Prodis 1923 de Terrassa per part de l'estudi sabadellenc Harquitectes és una de les quatre obres catalanes seleccionades per la Comissió Europea i la Fundació Mies van der Rohe que opten al Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea / Premis Mies van der Rohe 2026. Entre les 40 obres seleccionades, n'hi ha quatre de catalanes: a part del Vapor Cortès són la 10K House, de Barcelona i de l'estudi TAKK / Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño; Greenh@use 140 Habitatge Social al 22@ BCN de Barcelona de peris+toral.arquitectes i L3J Tècnics Associats, i la Plaça Major -Espai públic, patrimoni, habitatge i vida urbana d'Olot d'in Parell d'Arquitectes, Pep de Solà-Morales Arquitectes i Quim Domene.
Aquesta edició, amb el suport del Programa Europa Creativa de la Unió Europea, ha rebut 410 nominacions, analitzades i debatudes en profunditat pel jurat internacional format per set membres: el president Smiljan Radić, Carl Backstrand, Chris Briffa, Zaiga Gaile, Tina Gregorič, Nikolaus Hirsch i Rosa Rull.
Al llarg de tres dies de deliberacions a Barcelona, el jurat va examinar l'estat actual de l'arquitectura a Europa, reflexionant sobre "el doble objectiu d'oferir una arquitectura de qualitat per a tothom i, alhora, contribuir als objectius climàtics del Pacte Verd Europeu". En un comunicat, han destacat que les 40 obres seleccionades "exemplifiquen com els arquitectes assumeixen la responsabilitat de projectar de manera ètica, sostenible i amb un impacte social a llarg termini".
Les obres també posen de manifest "la importància de la col·laboració entre arquitectura, urbanisme, governança i inversió", ja que molts projectes han hagut de desenvolupar-se amb pressupostos limitats que han condicionat la seva forma final.
Les obres seleccionades s’estenen per 36 ciutats de 30 regions i 18 països, des de grans centres metropolitans fins a municipis de pocs centenars d’habitants. Àustria acull 1 obra (Viena); Bèlgica en té 3 (Charleroi, Kortrijk i Ixelles); Croàcia n’inclou 2 (Dubrovnik i Zagreb); la República Txeca acull 1 obra (Karlovy Vary); i Dinamarca en compta 4 (totes a Copenhaguen). Finlàndia acull 1 obra (Tampere), mentre que França n’inclou 9 (Laguiole, Arles, La Bouëxière, Litet-Mixe, Vannes, París, Châtenay-Malabry, Arpajon i Sallanches). Hongria compta amb 1 obra (Debrecen); Itàlia en té 2 (Milà i Bolonya); Lituània n’inclou 1 (Panevėžys); Noruega compta amb 2 (Kautokeino i Sømna); Polònia acull 1 obra (Varsòvia); Portugal n’inclou 1 (Lisboa); Eslovàquia en té 1 (Bernolákovo); Eslovènia acull 1 obra (Ljubljana); Espanya n’inclou 7 (Logronyo, Palència i el monestir de Vilanova de Sixena i les 4 catalanes: 2 a Barcelona, Olot i Terrassa); Suècia compta amb 1 obra (Linköping), i Tunísia amb 1 obra (governació de Kébili).
Les 40 obres seleccionades representen 15 programes diferents, entre els quals destaquen la cultura (8), l’ús mixt (6), l’educació (5), paisatge (4), l’habitatge unifamiliar (3) i l’esport i el lleure (3), així com projectes vinculats a l’habitatge col·lectiu, les infraestructures, el planejament urbà, l’arquitectura efímera, la salut, la indústria, el benestar social i el comerç. En conjunt trobem 21 projectes de regeneració, 17 obres de nova construcció i 2 ampliacions, mostrant la varietat d’estratègies amb què l’arquitectura contemporània respon als reptes socials, culturals i ambientals. De les 40 obres seleccionades, 23 han estat promogudes per clients públics, 12 per clients privats i 5 mitjançant col·laboracions publicoprivades.
L’avaluació del jurat ha tingut en compte tant les obres que renoven edificis existents com aquelles que incorporen nova construcció. S’hi ha considerat la diversitat de maneres com els edificis i els espais existents són transformats: mitjançant ampliacions, consolidació patrimonial, enderroc parcial i reconstrucció, restauració, intervencions sobre estructures existents, reutilització de materials in situ i en altres obres, o bé l’ús de materials locals per adaptar i transformar.
