Benintencionada i amb molta educació, la mama Àlex adverteix a la resta de pares de la classe que ha trobat un poll rondant per la testa del seu fill. Ho fa a través del grup de WhatsApp Papis classe Esquirolets, just després de sopar. Sirenes bèl·liques. El missatge detona instantàniament una simfonia apocalíptica de tons d’alerta, una allau histèrica d’emoticones. El cap del pobre Àlex de la classe dels Esquirolets adquireix ràpidament connotacions de Wuhan. El mòbil no descansarà en les pròximes hores, fins passada la mitjanit.
Els xats de pares d’escola susciten un debat lògic. Imprescindibles per a aquells pares de memòria dispersa que, sense aquest mecanisme que els salvés contínuament, deixarien els seus fills sense colònies, sortides, llibres de vacunació i disfresses de Carnestoltes. Són, també, l’eina preferida de progenitors amb vocació de ministre, manaires, organitzadors compulsius. Però, sobretot, són mecanismes odiats, perquè es perverteix molt sovint la seva funció. Ara bé, més enllà de les caricatures anteriors, exagerades i potser injustes per a la classe fictícia dels Esquirolets, hi ha una bona manera d’utilitzar els grups de WhatsApp de pares de classe. Què cal tenir en compte?
Per a Magda Farré, periodista especialitzada en noves tecnologies i formadora en comunicació, els grups de WhatsApp de l’escola “són un recurs productiu, sempre que se’n faci un bon ús, amb continguts adients i útils”. No es poden convertir en una agenda escolar, sosté: “Si els progenitors agafen el rol de preguntar tasques o traspassar feines, es converteixen en secretaris i per tant dificulten que els més petits gestionin la informació de l’escola a través dels mestres”. Gerard Vilanova, especialista en educació digital, opina en el mateix sentit: “En cap cas, els grups no han de substituir la feina que han de fer els alumnes. És un error típic demanar les feines de l’escola pel grup quan, pel que sigui, no han arribat als fills”.
I com s’han de comportar els pares en els grups? Farré considera que és imprescindible “ser respectuosos amb les opinions, els temps de cada persona en els fils de conversa, no buscar protagonismes i tampoc no obligar ningú a formar-ne part”. En aquests grups, l’experta posa de manifest el paper del delegat de classe, “per fer d’enllaç entre l’escola i els pares”.
Vilanova també destaca la responsabilitat del delegat, que assenyala que ha de fer de moderador. Una figura respectada i respectuosa, amb habilitats socials: “Ha de definir el marc d’entesa del grup, explicitar la finalitat del xat, en el moment en què es crea i quan algú s’hi incorpori”. L’educador digital ressalta que el grup mai no ha de sortir de l’estricta informació, “i no s’ha d’entrar en el debat ni en l’opinió. Han de servir per subratllar, omplir, complementar i coordinar accions”. Segons l’expert, el moderador, quan calgui, ha de ser capaç de reconduir converses, extingir temes que no toquin, cridar l’atenció o, si és necessari, expulsar. “La resta de persones han de fer un esforç d’economia i intervenir quan sigui necessari”, afegeix.
No és un grup d’amics
Els detractors talibans d’aquestes eines diran que, com les armes, els grups de WhatsApp els carrega el diable. Magda Farré n’assenyala alguns perills, que evidencien que el problema no és el xat, sinó els pares. Com per exemple que en situacions com les que hem viscut de confinaments es converteixin en un factor “de desinformació i fins i tot d’enfrontaments”. És per això que cal tenir més present que mai –defensa Vilanova– que el canal oficial de comunicació és l’escola. Perquè, sovint, qui pot resultar més perjudicat d’un mal ús d’un xat escolar és qui menys s’ho mereix, el fill. “Els usuaris del grup són els pares, però les repercussions poden traspassar a casa i a la classe amb els fills. No podem comunicar-nos pensant només entre els adults ni amb la mateixa confiança que en un grup d’amics o familiars. Les converses i els malentesos arribats a l’extrem en un grup d’escola poden afectar els petits de casa. Per això és bo ser responsables en les formes i constructius en els continguts”, adverteix Farré.
