L’estiu és una època clau per als cinemes. A Sabadell tenim la sort de disposar de dos espais únics a la comarca: l’Imperial i l’Eix Macià. Amb 20 sales entre tots dos, resisteixen als canvis i a la tendència deslocalitzadora de traslladar aquest tipus d’equipaments a la perifèria de la ciutat, com passa a moltes altres ciutats de Catalunya, on els cinemes es troben en polígons industrials o centres comercials.
- DAVID CHAO
Aquest fet facilita que, en dies de tanta calor, puguis fer una passejada fins al cinema i gaudir d’una pel·lícula, assegut, fresc amb l’aire condicionat, acompanyat d’un refresc i unes crispetes. Dues hores (o probablement més, tenint en compte la durada actual de moltes pel·lícules) que es converteixen en una petita escapada de la xafogor.
És una activitat que cada any torna, i que l’augment de les temperatures fa encara més atractiva. “Sobretot la gent gran decideix venir al cinema i passar la tarda sense tanta calor, gaudint d’alguna pel·lícula”, explica Sarai Serra, treballadora dels cinemes Imperial.
- DAVID CHAO
En Ricard Martín, que observa encuriosit la cartellera de la setmana, reconeix que aquest “és un factor que pot afavorir que es vingui més al cinema a l’estiu”, tot i que ell assegura que si hi va “és per veure una pel·lícula; la temperatura és secundària”. Amb la xafogor d’aquests dies, tant ell com els seus amics admeten que, de vegades, “entrem als supermercats només per refrescar-nos amb l’aire condicionat, sobretot durant les hores més fortes del migdia”.
Susana Rueda ha vingut a comprar entrades per tornar-hi més tard amb el seu fill. “Té moltes ganes de veure l’última de Santiago Segura”, diu. Per a ella, l’aire condicionat és un afegit molt positiu, però reconeix que, si no fos perquè el seu fill hi vol anar, probablement no vindria.
- DAVID CHAO
Resumint-ho amb una referència cinematogràfica, arribar-hi caminant pot semblar, per a alguns, una travessia com la de Peter O’Toole a Lawrence d’Aràbia. Però, tot i la calor, Àqaba sempre espera al final del camí. I, en aquest cas, la recompensa no és la conquesta d’una ciutat jordana, sinó una bona estona en família, a la fresca, cruspint crispetes i deixant-se endur per la màgia del setè art.
