“Vaig provar de fer una campanya forestal d’estiu en l’impàs entre el final de la Formació Professional i la mili i vaig veure que volia ser bomber com fos”, explica Joan Salve, cap de parc dels Bombers de la Generalitat de Catalunya a Sabadell. Tot i que de petit volia ser conductor de trens, una vegada va tornar del servei militar es va presentar a les oposicions i va entrar a formar part del cos. 35 anys després, n’és el màxim responsable a la capital vallesana.
Creu que és una feina vocacional i que, encara que no tothom qui entra ho fa per pura vocació, t’ha d’agradar molt què fas perquè comporta una gran responsabilitat. “Sempre dic el mateix: no hi entren els més llestos, al cos, hi entren els que són més tossuts i lluiten fins al final per aconseguir la seva plaça. Si una persona hi dedica cos i ànima, acaba sent bomber”, apunta Salve.
- Joan Salve, durant l`entrevista
- David Chao
“Clarament ens falten recursos”
Actualment, es troben en 14 operatius per torn i, en un inici, es va dissenyar per a 10 bombers per torn. “Se’ns està quedant petit. A partir del 15 de setembre serem entre 14 i 16 bombers per jornada. Per tant, un parc que es va fer pensat per 40 bombers hi treballem 56 oficials -57, contant-lo a ell- i, a partir del gener de 2027, 64”, exposa el cap del parc. Numèricament, doncs, hi ha hagut un increment de gairebé un 50%, però les instal·lacions continuen sent les mateixes que el 1993, quan es va inaugurar.
De totes maneres, en termes de professionals estan dimensionats i amb les ajudes pertinents, tot i que, com explica el mateix cap, “mai n’hi ha prou”. “En cas que passin coses grosses, tenim la sort que els cossos vallesans arriben en qüestió de minuts, però sempre va bé tenir mans en serveis importants”, diu. D’altra banda, així com les instal·lacions no compleixen els mínims que des del cos consideren necessaris, el material sí que està a l’altura de les necessitats: “Tots els vehicles són nous. El més vell té tres anys perquè tenen molt desgast i els ‘vells’ els enviem a les escoles de pràctiques o a parcs de voluntaris”.
- La flota de camions del parc de Sabadell, nova de trinca
- David Chao
Mirant el cos des de la perspectiva global del territori català, s’està fent “un esforç gegant” per redimensionar el cos i ampliar els efectius a tot Catalunya. “Fa no gaire érem uns 2.500, ara ja anem cap als més de 3.300. Estan sortint places de 300 bombers cada any, però també se’n jubilen molts”, indica. En el seu cas, tot i que li queda un any per decidir -en té 58, però d’aquí poc complirà els requisits per fer-ho- assegura que vol gaudir de la seva feina i quan arribi el moment “ja decidirà”.
El nou parc de Bombers, cada cop més a prop
El novembre passat, la Generalitat va donar llum verda al canvi d’ús d’un solar de Gràcia per acollir el nou parc de Bombers, ja que l’actual ha quedat obsolet davant del creixement del cos. “Estem en tràmits d’acceptar la cessió, però tot apunta que d’aquí a uns mesos, cap al desembre, puguem iniciar la construcció d’un parc nou en condicions”, exposa Joan Salve.
Tal com assegura el cap de parc, la situació és “precària” i necessiten de manera urgent unes instal·lacions noves a l’altura d’un cos tan important com el de Sabadell. “Suposo que tardarà uns quatre o cinc anys en estar llest. Quan tinguem el terreny a la nostra disposició començarem a posar fil a l’agulla i farem les previsions necessàries per saber què farem amb l’espai” -de més de 6.000 m2-, conclou el cap de parc dels Bombers de Sabadell.
- Joan Salve mostrant l`interior d`un camió dels Bombers
- David Chao
Com és un dia al cos de bombers?
La guàrdia, de 24 hores senceres amb tres dies de descans, comença a les set del matí i un quart d’hora abans, aproximadament, entren els bombers que els toca treballar i es preparen per poder iniciar el servei. La revisió de camions amb el mínim imprescindible obre el dia i no és fins a les 8 h quan es fa una inspecció en profunditat de tota la flota ”per respectar el descans dels veïns”. Una vegada s’ha completat la revisió, es fa un brífing amb tota la Regió Metropolitana Nord per saber com va tot, estudiar les previsions de risc i un seguit de protocols perquè tots els cossos estiguin al dia del conjunt regional.
Posteriorment, duen a terme les “activitats diàries i pràctiques programades de matí i tarda” i, cap al vespre, tenen temps de lleure “per entrenar, anar al gimnàs o fer el que vulguem”, sempre atents i preparats per si sona l’alarma en qualsevol moment.
