Soc molt fan dels fruiters a la ciutat. Ho dic com a spoiler del que vindrà… o com a confessió prèvia. Sabeu la figuera de la Casa Duran? Doncs sí, jo soc el que s’enfilava a la tanca i allargava els braços per arreplegar quatre figues. Arribava feliç a la redacció, després de l’aventura! I pensava que no hi hauria cap embossament de cotxes (amb els tubs d’escapament a ple de fum) que pogués amagar l’esclat d’olor d’una figuera estiuenca.
Aquest hivern he tornat a tenir instints rapinyaires. Pujava a fer una queixalada a l’Urpí quan, via de Massagué amunt, em vaig topar amb uns tarongers a rebentar de fruit. Una parella preciosa de tarongers a banda i banda de l’entrada a l’edifici de Correus (un més en el mapa d’abandonaments urbans). Però em vaig reprimir d’alçar el braç i agafar cap taronja. I és que el meu cervell va bloquejar l’impuls de la mà amb un record d’infantesa, en el qual ma mare m’explicava que els tarongers en trama urbana acostumen a donar un fruit àcid i poc mengívol.
Vaig seguir xino-xano, però ara em venia una anècdota al cap. “Multen dos ancians per collir olives dels arbres d’un parc a Terrassa”, deia el títol de la notícia. Efectivament, dos germans de 75 i 78 anys havien estat multats amb 100 euros per la Policia Municipal de Terrassa per aturar-se davant d’unes oliveres i collir el fruit, ajudats amb una escala que van baixar de casa seva. Val a dir que la història tenia final feliç, ja que l’alcalde, Jordi Ballart, havia demanat informació sobre l’actuació policial, “possiblement desmesurada”, arran de les crítiques a la sanció. Uns dies després vaig demanar a l’Ajuntament de Sabadell què passava amb els tarongers de davant de l’edifici de Correus.
Des de Parcs i Jardins em van explicar que la fruita dels arbres la recullen els serveis de neteja. “En principi no està autoritzat que es pugui agafar”, van respondre, tot i que dubto (com en el cas anterior) que s’arribi a multar per aquest motiu. I encara li donaven la raó al record de ma mare, ja que sostenien que és complicat que algú s’ho plantegi perquè –dins del nucli urbà– aquestes fruites no estan en les condicions ideals per ser comestibles. Pot ser, és clar, però jo no deixaré de collir figues de la Casa Duran quan –cap a finals d’estiu– comencin a ser madures. No ho sé, és així com m’agrada viure la ciutat.
