“En aquells moments era inimaginable anar a Amèrica”, recorda l’exnedadora olímpica Alena Popchanka. Nascuda (28/7/1979) a la població de Gómel (Bielorússia), al sud-est del país, a tocar d’Ucraïna i Rússia, i en el si d’una família treballadora, l’actual entrenadora de natació del Cercle Sabadellès 1856 no va fer les primeres braçades fins als set anys, quan va entrar a l’escola: “L’ensenyament no és obligatori fins a aquesta edat. Abans vas, o no, a la guarderia”, explica Popchanka, que fins aleshores gaudia jugant als carrers a pilota amb veïns i amics en uns temps en què els mòbils encara no havien ocupat les vides de la mainada, mentre els seus pares treballaven de sol a sol per guanyar un jornal.
L’arribada a l’escola seria l’inici d’una relació que ara com ara encara dura, ara compartint els seus coneixements i l’experiència al llarg de més de vint anys al més alt nivell: “El més important és que vinguin a nedar i s’ho passin bé. I un cop veus que gaudeixen, ja et pots plantejar començar a treballar aspectes tècnics amb els més petits”, reconeix.
A Bielorússia, aprendre i saber nedar és una religió i durant tres mesos tots els joves estudiants es breguen a l’aigua per aconseguir un carnet molt preuat per als bielorussos, el que t’acredita capaç de nedar 25 i 50 metres: “Recordo que en només tres mesos em vaig treure els dos i a partir d’aleshores ja vaig deixar els carrers i els patis per centrar-me a ser millor dins l’aigua”. Un trofeu que al país de l’est, i a diferència del que succeeix aquí i a França, per exemple, on les primeres modalitats que s’ensenyen són el crol i la braça, respectivament, les primeres braçades són d’esquena, per així aprendre a flotar, per després poder-se capbussar amb una bona respiració: “Són diverses maneres per arribar al mateix objectiu, que no és cap altre que saber nedar”.
Les llargues sessions d’entrenaments sota les ordres dels tècnics de l’escola bielorussa i amb el mirall d’Alexandr el Tsar Popov, la jove Popchanka va anar cremant etapes sense pensar-se, ni els millors dels somnis, que arribaria a participar en quatre olimpíades, aconseguir diverses medalles i un rècord d’Europa: “A casa mai vaig rebre la pressió d’aconseguir bons resultats, ans al contrari. I això potser explica que aconseguís ser olímpica”.
I així va ser. L’any 1996, amb Popchanka a l’expedició bielorussa, participava per primera a vegada en unes olimpíades històriques per al país, que per primera vegada ho feia sota el nom de Bielorussa després de la fi de l’URSS i l’arribada d’Aleksandr Lukashenko: “En aquells moments, no hi pares atenció, certament. Nosaltres amb els russos, mentre hi vaig ser, sempre ens hi vam portar bé”.
Especialista en crol i papallona, repetiria experiència a Sidney 2000 i Atenes 2004, fins que un desencís amb la federació de natació l’any 2005, tres anys després d’instal·lar-se a França per entrenar, la faria prendre la decisió de nacionalitzar-se amb la República Francesa, on nedaria representats el país francès a Pequín 2008, on tindria l’oportunitat de felicitar personalment el plusmarquista mundial Michael Phelps, gran protagonista dels Jocs asiàtics: “A la natació, els egos passen a un segon pla i existeix molta esportivitat. Entre tots ens coneixem”, confessa.
Paral·lelament a les cites olímpiques, al Mundial de Barcelona del 2003 tocaria el cel penjant-se la medalla d’or als 200 m lliures. Setmanes abans, mentre preparava la cita a Canet de Rosselló (França) el tècnic de Popov, Gennady Turetsky ja ho va predir: “Li va dir al Fred –Vergnoux– que guanyaria, però jo no me’l vaig creure. Sabia que si feia el meu temps, podia agafar medalla, però no l’or”, riu. Tres anys més tard, a Hèlsinki (Finlàndia) aconseguiria el rècord europeu de piscina curta en els 200 m lliures, el darrer gran èxit d’una nedadora que continua gaudint d’allò que li ho ha donat tot.
