Ciutat

“Els joves, les dones i els immigrants són els més afectats per l’augment del preu de vida”

Entrevistem el catedràtic de dret del treball i professor honorari de la UAB Eduardo Rojo en el marc de l’1 de maig, dia dels treballadors

“Si tenim en consideració els beneficis empresarials que cada dia es publiquen a les reunions de les juntes d’accionistes, crec que hi haurà d’haver un increment salarial generalitzat dels treballadors per ajustar-nos al nivell de vida”, sosté Eduardo Rojo, catedràtic de dret del treball i professor honorari de la UAB. Malgrat que el 2023 va tancar l’any convertint-se en el millor mes de desembre dels darrers 16 anys pel que fa a l’ocupació, Rojo detalla la necessitat de “mirar també per la qualitat de l’ocupació”. “En l’àmbit del mercat de treball, a l’estat tenim una situació molt millor que fa dos anys pel que fa a les persones ocupades, afegeix.

El preu de vida s’acarnissa amb determinats col·lectius

Un jove sabadellenc cobra 21.035 euros anuals bruts, segons un informe de l’Observatori del Vallès Occidental. Un salari allunyat del que cobren els sabadellencs de més de 55 anys (31.127 euros) i la mitjana de la ciutat (28.068 euros) i que, aplicant les corresponents retencions, es quedaria en uns 1.427 euros mensuals. “De fet, els joves, les dones i els immigrants són la classe treballadora més afectada”, assegura el catedràtic. Són els col·lectius damunt de qui pesa més l’augment del preu de vida, vinculat, principalment a la inflació elevada o al preu de l’habitatge.

Sobre això, el preu dels habitatges de lloguer va batre un nou rècord a Sabadell el quart trimestre de 2023 (entre octubre i desembre), amb 772,29 euros. “Les polítiques públiques haurien de vetllar per vincular la vida laboral i la vida social“, diu Rojo, que afegeix que “en el cas dels joves, no parlem dels 16 als 25 anys, ja que les seves dificultats ja s’allarguen fins als 30 i més”.

Els reptes econòmics dels joves sabadellencs: “Ho tenim difícil”

“Crec que falta molt camí per recórrer en matèria de drets laborals, però era impensable fa sis o set anys parlar de drets de conciliació o d’avançar cap a la reducció de jornada; i això demostra que, tot i queda molt per a fer, anem fent via cap al nou estatut de treball del segle XXI, conclou Rojo.

Comentaris
To Top