Un jove sabadellenc cobra 21.035 euros anuals bruts, segons un informe de l’Observatori del Vallès Occidental. Un salari allunyat del que cobren els sabadellencs de més de 55 anys (31.127 euros) i la mitjana de la ciutat (28.068 euros) i que, aplicant les corresponents retencions, es quedaria en uns 1.427 euros mensuals.
Si hi restem el lloguer d’un habitatge –753 euros de mitjana a Sabadell, segons l’Agència Catalana de l’Habitatge–, un preu de la cistella de la compra que engreixa any rere any (el preu dels aliments viu un augment interanual del 7%) i uns preus de l’energia també a l’alça (+8,1% mensual), independitzar-se es converteix en un repte: més de la meitat del salari s’esfuma en viure.
/ VÍCTOR CASTILLO
“Tinc 29 anys i encara visc amb els pares. Amb el meu sou, no em puc plantejar viure sola dignament”, expressa la Mar Ortega, veïna del barri de Can Rull. I no li passa pel cap, ni de bon tros, comprar una propietat. “Aconseguir l’entrada pel pis és molt complicat”, considera. De fet, no s’explica com la seva mare, quan tenia la seva edat, ja tenia un pis en propietat, amb un sou inferior al seu.
I és que un salari d’una persona de 1.427 euros l’any 2004 equivaldria a un sou d’un treballador que cobra 2.193 euros ara, tenint en compte la variació de l’Índex de Preus de Consum (IPC). Els preus de l’habitatge ara estan lleugerament per sota respecte al 2004: fa vint anys, segons l’Idescat, el preu d’una llar de compra a Sabadell era de 2.127 euros el metre quadrat, 191.430 euros per un pis de 90 metres quadrats.
El febrer de 2024, un habitatge de les mateixes dimensions a la nostra ciutat té un preu mitjà de 1.933 euros el metre quadrat, segons dades d’Idealista. Uns 173.970 euros. Així i tot, tenint en compte l’IPC i els salaris (l’any 2004 era de 1.453 euros mensuals, segons l’Idescat), continua sent més complicat accedir al mercat d’habitatge. “Ho tenim difícil”, creu la jove.
Un canvi de paradigma?
El lloguer és ara la primera opció, un model quasi anecdòtic fa 30 anys. “Hem estat un país de propietaris, a diferència d’altres països d’Europa. La hipoteca de 30 anys era el model per excel·lència des dels anys 1960 fins fa poc. Això ara està canviant”, exposa Vicent Borràs Català, investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la UAB. Però la propietat continua sent molt més rellevant que el lloguer: “Espanya és el país amb més famílies de propietat. Un 35% de les famílies de l’àrea metropolitana tenen una segona residència. Als Estats Units, aquesta xifra és del 5%”, afegeix l’investigador.
Una jove, al seu pis de lloguer / David Chao
I és que en vint anys s’ha triplicat la demanda de pisos de lloguer: si l’any 2004 es signaven 1.234 contractes de lloguer a la ciutat, el 2023 se’n signaven 3.897, segons els registres de l’Idescat. “A Sabadell, 156.474 persones (el 72,6%) viuen en habitatges de propietat i 46.734 persones (21,7%), de lloguer”, exposa Enrique Ortega, responsable de l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Josep Marín, gerent d’Exes Sabadell Centre, constata aquest canvi de tendència: “Els joves lloguen més que fa trenta anys. La concessió del crèdit hipotecari afecta molt: abans no es requeria un estalvi com ara, es finançava fins al cent per cent del cost de l’habitatge. Però ara les entitats bancàries són més estrictes: només financen fins al 80% del valor de la compra. I els menors de 33 han de pagar el 5% de l’impost de transmissió patrimonial”, exposa. L’edat mitjana de persones que compren de propietat no baixa dels 37 anys. Ara, però, estan a l’espera dels canvis que el govern estatal aprovarà respecte a l’aval ICO i el topall del preu de lloguer.
El canvi de model no només es produeix perquè els joves han perdut capacitat adquisitiva, també perquè ha canviat l’estructura del consum. “El jovent inverteix més en oci, restaurants, viatges… L’estàndard de vida ha canviat, el salari és per gastar, no hi ha estalvi. Hi ha un consum hedonista”, adverteix Borràs. És per això que l’edat d’emancipació també és més tardana.
En què es gasten els diners?
El consum anual d’un jove és de 13.305 euros cada any, segons l’Idescat. El 35% de les nostres despeses es destinen a l’habitatge i energia, però també una part molt important s’inverteix en alimentació (16%).
Ara bé, un 21% de la despesa anual va dirigida a altres elements vinculats amb l’oci o la moda: restaurants i hotels (8%), oci i cultura (5%), moda (4%), alcohol i tabac (1%), i altres serveis (8%). “Estalviar és important, però no ens podem descuidar de viure. Anar de festival, viatjar o un caprici al restaurant”, sosté la Laia Serrano, una jove de 31 anys que ha decidit viure de lloguer per poder destinar una part del seu estalvi a l’oci.
