Un amor impossible en temps de guerra. ‘Una nova primavera’ descriu i explica el paper de les brigades internacionals durant la Guerra Civil Espanyola. Com persones de tot arreu es van bolcar per a ajudar el bàndol republicà. L’obra consta de diverses escenes curtes on van posant els espectadors en el context històric de l’època i introduint personatges de diversos llocs del món amb una cosa en comú: les ganes de combatre el feixisme.
Es van coneixent persones que, sent de fora, van deixar la seva vida per defensar els seus ideals com el cubà Pablo de la Torriente, l’anglès John Cornford o l’escocès Alex McDade. Tots ells, a més, eren escriptors i durant les petites històries que es van explicant, reciten els seus escrits més emotius sobre les vivències a les brigades internacionals. També es van introduint els diferents batallons d’arreu del món. El batalló Garibaldi, format per italians, o el batalló Abraham Lincoln, amb més d’un centenar d’afroamericans que van celebrar que a Espanya ningú els jutgés pel seu color de pell.
La història de la Maria i l’Stig
Tot això serveix de pretext per introduir la història de l’Stig Berggren, un suec que davant la neutralitat del seu país va entrar clandestinament per ajudar els republicans, i la Maria Sans, una infermera catalana que ajudava a l’Hospital Internacional de Mataró. L’Stig i la Maria es veuen congeniant des de l’inici, però al principi costa la comunicació per no compartir llengua.
Amb el temps, el suec s’adapta a viure a Espanya i aprèn l’idioma. L’únic inconvenient: la diferència d’edat i la negativa de la mare de la Maria a acceptar el romanç. Tot es dramatitza quan, després de la batalla de l’Ebre, el bàndol republicà retira els brigadistes que han de tornar al seu país. “No podrem guanyar mai perquè feixistes n’hi ha molts”, exclama la Maria mentre s’acomiada de l’Stig. El suec, no obstant això, promet que es tornaran a veure i li aconsegueix un bitllet per anar en vaixell fins a Londres. Però la seva mare no la deixa marxar.
Anys més tard, quan mor Francisco Franco, l’Stig envia una carta a la Maria i es retroben a Barcelona. Ell es va casar i va tenir fills i ella també, però l’amor es va quedar per sempre. “Ens tornarem a veure al cel”, diu l’Stig. “No sé si existeix el cel, però sí que sé que el nostre amor no morirà mai”, respon la Maria.
FOTOS: DAVID CHAO
