[Per Esteve Deu Baigual, en nom de la família Renom-Llonch i de la Fundació Bosch i Cardellach]
Nascut l’any 1940, era economista i home d’empresa. Va tenir una activa participació en diverses entitats socials i culturals sabadellenques i foranes. Però també una faceta molt singular; va esdevenir un col·leccionista incansable de llibres de temàtica i autors sabadellencs, d’obres d’art de reconeguts artistes de la ciutat i de postals, fotografies i documents de tota mena que tinguessin relació amb Sabadell.
Aquesta afició li venia de lluny, quan va aplegar algunes de les seves primeres obres de la col·lecció familiar, a les quals més endavant va sumar les de la seva esposa Montserrat, filla del doctor Josep M. Llonch Gambús. Mai va deixar de fer noves adquisicions i recentment, l’any 2012, es va editar a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat l’obra Sabadell, lletra impresa: de la vila a la fi de la ciutat industrial. Catàleg de la Col·lecció Esteve Renom-Montserrat Llonch, que conté una nota històrica de Josep M. Benaul sobre impremtes i impressors sabadellencs i el recull de 2.206 publicacions locals de la seva biblioteca, només des de 1552 a 1975, catalogades per M. Àngels Solà Vidal.
Vaig conèixer l’Esteve a finals de la dècada del 1970 quan jo estava fent la tesi doctoral sobre la indústria llanera sabadellenca. A l’hora de fer un estudi dels mercats dels teixits sabadellencs disposava d’arxius d’empreses que en fabricaven i en venien, però no de comerciants que en compraven. Vaig saber que l’Esteve tenia en el seu poder el de l’empresa de Timoteo Bustillo, botiguer de teixits de Madrid i diputat cunero del partit liberal per Sabadell a començament del segle XX, amb el qual havien tingut una estreta relació alguns avantpassats seus. Em vaig posar en contacte amb ell i em va dir que me’l deixaria veure. Quan vaig anar a casa seva per fer la recerca sobre aquella documentació, em va explicar la història de com l’havia localitzat, aconseguit i anat a buscar; una autèntica odissea. Però la sorpresa més gran va ser quan em va dir que em podia anar enduent a casa el que necessités i que li tornés quan ho hagués consultat, amb l’única condició que tractés bé el material i no perdés cap paper.
Era un acte de generositat que vaig poder experimentar en altres ocasions. Ell estava molt content que nous historiadors locals treballessin en l’estudi del passat sabadellenc i estava disposat a facilitar llibres i documents de tota mena per ajudar-los en la seva tasca. No hem d’oblidar que ell, des de la seva formació com a economista, també hi havia contribuït amb algunes publicacions sobre temes diversos com l’ensenyament, la demografia o els transports públics.
A partir d’aquests primers contactes vam continuar mantenint una relació esporàdica amb llargues i interessants converses en l’envidriat de casa seva.
Posteriorment, quan vaig començar a elaborar un treball de recerca sobre la Guerra Civil i Sabadell, vaig poder aconseguir de la seva ingent col·lecció papers per investigar sobre aspectes, dels quals la informació existent era escassa. Em va deixar en concret una documentació familiar de Josep M. Llonch Gambús, que em va permetre localitzar molts dels empresaris que van haver de marxar de Sabadell durant la guerra i unes fitxes d’excombatents de l’exèrcit franquista, que va rescatar d’un drapaire, que no va complir l’ordre de destruir-les donada pel governador civil de Barcelona de torn i les va vendre a col·leccionistes després de classificar-les per localitats.
Gràcies a la seva generosa contribució hem pogut avançar més en el coneixement de la nostra història.
