El periodista sabadellenc Ricard Ustrell és una de les cares més joves i noves de TV3, on presenta el magazín matinal d’èxit Planta Baixa. Ara, a més, dirigeix el seu primer projecte propi a El Triángulo de Sternberg, un documental sobre diferents històries d’amor en temps de pandèmia que es pot veure a Movistar+.
Com va començar la idea de ‘Planta Baixa’?
Fa dos anys acabava de gravar la segona temporada de Quatre gats i me’n vaig anar a viure uns mesos a Nova York. Llavors va sorgir la proposta de compaginar-ho amb un nou programa als migdies. Amb el Xavi Rossinyol ja volíem tornar a treballar junts, en teníem ganes i idees, les vam ajuntar i vam llençar-nos al repte d’aixecar una franja molt complicada i molt competitiva. Ens va costar 3 mesos guanyar el lideratge i des d’aleshores hem estat la majoria de mesos líders.
Com és fer un magazín de tant èxit en temps de Covid-19?
Teníem molt clar que calia informar i acompanyar. A vegades, quan hi havia plens al Congrés per prorrogar l’estat d’alarma, arribàvem a fer programes de 5 hores, i no vam dubtar que havíem de ser-hi. Però també calia acompanyar, perquè hi ha molta gent que viu sola i que mesos més tard ens ha agraït la companyia que els vam fer. És la millor notícia: sentir-nos útils, sentir que hi vam ser.
Quin és el ‘feedback’ de la gent?
Cada dia rebo missatges preciosos de persones que s’emocionen amb alguna de les històries que expliquem. Han identificat que el Planta Baixa no és un programa que està a servei de cap partit o gran empresa, sinó de la gent. Nosaltres hem de traslladar a la política les demandes dels metges, els professors, els manters, de la petita i mitjana empresa… I això em fa molt feliç, perquè és exactament el que volíem.
De què va ‘El Triángulo de Sternberg’?
És un documental en què expliquem a través de la teoria triangular de l’amor del psicòleg Robert Sternberg 6 històries d’amor que s’han viscut durant la pandèmia.
Què té de diferent l’amor en pandèmia?
Moltes parelles s’han separat després del confinament del març de l’any passat, altres s’han reenamorat, altres ara fa més d’un any que estan separades i vivint a països diferents, o els solters… que ho han tingut molt difícil per lligar! La pandèmia ho ha canviat tot, també ha travessat els nostres amors i amistats.
S’ha sobreexplotat informativament la Covid-19?
Els mitjans hauríem d’esforçar-nos més a buscar als marges, històries que continuen amagades. Hi contribuïm quan, per la manca de recursos i la precarització creixent, entrem en la roda lògica que marquen els polítics. El dia que es van tancar les escoles, es van posar de manifest realitats duríssimes: que no tothom té ordinador a casa, que no tots els nens i nenes viuen en un espai pacificat a casa seva, que molts infants van a l’escola per la beca menjador. Aquestes són les vides, les històries, que hem d’esforçar-nos més a explicar i defensar.
Com sortirem d’aquest malson?
La diferència entre aquest malson i l’anterior és que aquest també toca els rics. Pel que expliquen els experts, s’acaba amb més recursos per sanitat, educació… En definitiva, amb més justícia.
