ANDER ZURIMENDI

Allò que no et dic a Instagram

[Ander Zurimendi, cap d’Oci i Tendències]

Darrerament estic molt actiu a Instagram. I alguns amics m’ho han fet veure: “Vaja, quin estiu t’estas fotent!”

No els hi falta raó, doncs afortunadament tinc cobertes les necessitats i em sento molt feliç. Ara bé, evidentment que la imatge que projecto a Instagram està totalment desbiaxada del meu jo global.

No descobreixo la sopa d’all, ja ho sé, quan dic que el que fem a les xarxes socials és intentar transmetre una imatge concreta de nosaltres mateixos. Com en la vida real, però molt més exagerat. Estudiem detingudament quin és el filtre que millor amaga arrugues o més morenos ens fa. Retallem la foto per amagar la part que menys ens agrada del nostre cos. I ho fem perque no som aliens a la pressió estètica  global.

Però només volem mostrar-nos guapos! També volem que quedi clar que tenim moooooolts d’amics i amigues. Que sempre estem rient. Que sempre estem de bon humor. I amaguem deliberadament sentiments com la solidtud i la tristesa (o la jelosia amorosa, la frustració laboral, la sensació de fracás en la vida…).

Tot aquest procés s’accelera encara més a l’estiu (a banda de Nadal i Setmana Santa), ja que és quan ens anem de vacances i hem de demostrar que es passem pipa.  I les fotos més aviat quatidinaes de tot l’any donent pas a platges exòtiques i muntanyes llunyanes.

És aquí quan començo a veure les vacances dels altres i aleshores jo també penjo la meva foto. Però no us dic que potser les meves han estat una merda, perque no sé planificar-me i potser no tinc amb qui marxar de viatge.

I veig grups alegres i llavors jo penjo la meva. Però no us dic que en el fons em sento rebutjat, perquè aquell ligue d’estiu no m’ha volgut tornar a veure. I de vegades és una fiblada que m’angoixa.

Veig cases estupendes i pam! Jo penjo una foto del meu nou sofà. Però tampoc us dic que realment no sé si m’hi agrada tant el pis al que m’hi acabo de mudar. I que ni tan sols sé com estar a gust quan arribor a casa, als vespres.

Instagram no és una mentida. Però sí una imatge molt sesgada de nosaltres. Em plantejo un repte per un diumenge al matí: penjar una selfie en la que més lleig se’m vegi, potser amb cara de ressaca i el menys desitjable possible. Però no crec que m’atreveixi.

Comentaris
To Top