No és (només) poesia. Ni una obra teatralitzada. Tampoc rap. La sabadellenca Paula Hernández, sota el nom artístic de Paula Wiwe, protagonitzarà aquest dissabte un spokenword, un format trencador –i difícil d’encasellar– que representa la suma de tres doctrines artístiques: la literatura, els beats musicals (produïts per DjSetaquehabla) i l’audiovisual.
Poesia escènica amb recursos musicals i visuals. Es tracta d’un recopilatori de relats poètics, Salvajes pero fieles, que s’inicia l’any 2017 i recull les angoixes, reflexions personals i aprenentatges de l’artista fins fa uns mesos. “L’esclat de la pandèmia va accelerar la meva necessitat d’expressar i, a través d’un directe per Instagram, vaig veure com aquest format era un èxit”. Així, va decidir organitzar bolos per Sabadell i arreu. Un concert de poesies per portar-ho allà on calgués.
Però la Festa Major és la cita que més il·lusiona l’artista. “Sabadell té un fort potencial cultural i formar part d’aquesta xarxa, en un projecte tan inicial, és increïble”, assevera.
Per Wiwe, la poesia pot ser el que vulguis. Ha de ser lliure. Sense rimes estipulades ni cànons: només paraules que transmetin emocions. I el format que avui presenta (tot i que va néixer al segle XX) trenca amb tots els estereotips. Un esclat de transparència, espontaneïtat, qüestionament de les veritats més absolutes i sense pèls a la llengua. “Parlem de tot, per la pura necessitat bàsica d’expressar”, diu.
Ella recita, la seva veu es fon amb la música. No canta, ni tan sols segueix el ritme de la música. Ens espera un recorregut d’emocions que, segons Wiwe, acaba amb un bon regust de boca.
