El Govern ha aprovat el Projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022, que preveuen un increment excepcional de la despesa pública, que assoleix un valor global de 38.139 milions d’euros, 5.618 milions d’euros, més (17,3%) que els darrers comptes aprovats l’any 2020. El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va exposar els trets principals del pressupost davant els principals agents econòmics i socials del país, en un acte celebrat a l’auditori del Parlament, i va destacar que seran “la palanca de la reactivació social i econòmica del país”.
Giró va assegurar que aquests pressupostos “són els que Catalunya necessita”, i va subratllar la seva “intensa” vocació inversora i el seu caràcter social “indiscutible”. Del total de la despesa, els recursos destinats a polítiques socials passen del 73,7% de 2020 al 74,6% previst per a l’any vinent. És a dir, tres de cada quatre euros aniran a partides de l’àmbit de l’educació, la sanitat, drets socials (amb un increment important de les polítiques d’habitatge) i el transport públic, entre d’altres.
En valors absoluts, els departaments que més incrementen la seva dotació són Salut (11.171 milions d’euros, 1.456 milions d’euros més), Educació (6.681 milions d’euros, 1.009 milions d’euros més), Drets Socials (3.969 milions d’euros, 905 milions d’euros més) i Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori (2.270 milions d’euros, 511 milions d’euros més). En conjunt, la despesa departamental del 2022 creix un 18,6% (5.022 milions d’euros respecte als pressupostos del 2020), i arriba als 32.032 milions d’euros.
L’aportació dels Fons Next Generation, que ascendeixen a 2.142 milions d’euros, ha fet possible l’increment de despesa assolit en els comptes del 2022. Inclouen, d’una banda, 1.527,6 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència; i, de l’altra, 614,4 milions d’euros dels Fons REACT. Els departaments de Salut, Drets Socials i Educació són els més beneficiats per aquests fons, amb aportacions de 319 milions d’euros, 633 milions d’euros i 405 milions d’euros, respectivament.
Un dels trets més destacats del pressupost és el seu caràcter fortament inversor. Així, la inversió del conjunt del sector públic s’enfila fins als 3.951 milions d’euros i gairebé dobla la inversió pressupostada el 2020 (2.012 milions d’euros). Les polítiques que concentren un major esforç inversor són Salut (585 milions d’euros), Habitatge i actuacions urbanes (529 milions d’euros), Educació (291 milions d’euros), Carreteres (265 milions d’euros), Societat de la Informació i Coneixement (227 milions d’euros) i Infraestructures ferroviàries (223 milions d’euros).
Una dotació extraordinària de 500 milions d’euros per fer front a la Covid-19
Al marge dels Fons Next Generation, el Govern també ha previst una dotació extraordinària de 500 milions d’euros per seguir fent front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia en absència d’un nou fons Covid-19 estatal per al 2022. A més, es doten 205 milions d’euros addicionals per mantenir els programes extraordinaris de personal contractat amb motiu de la pandèmia, així com per al personal de suport a la gestió dels Fons Next Generation.
En matèria de personal, els pressupostos preveuen un increment de 28.882 places respecte als comptes del 2020, el gruix de les quals es concentren en el departament de Salut (17.663 places). Destaca també l’increment de personal docent i PAS (5.498 places) i el reforç a l’àmbit de la seguretat (mossos, bombers i agents rurals), amb 1.122 noves dotacions.
Increments destacats en polítiques d’habitatge, ocupació i cultura
Entre les actuacions més rellevants del pressupost, destaca l’impuls sense precedent a les polítiques d’habitatge, amb un increment de 387 milions d’euros en les aportacions per a ajuts i subvencions destinats a la rehabilitació. Els comptes també preveuen una dotació de 141 milions d’euros per ampliar en més de 3.300 habitatges l’actual parc públic mitjançant la construcció i procediments de tempteig i retracte. A més, es destinen 100 milions d’euros a ajuts per al pagament del lloguer. Juntament amb l’habitatge, la despesa en polítiques d’ocupació, que creix en 248 milions d’euros, i el pressupost de cultura, que assoleix els 385 milions d’euros, també registren increments rècord.
En matèria educativa, s’instaura la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2), amb un cost de 90 milions d’euros per al curs 22-23, i es destinen 22,8 milions d’euros al desenvolupament d’un pla de xoc de la formació professional. Pel que fa a l’educació superior, es preveuen 980,1 milions d’euros per al finançament de les universitats públiques i s’incrementen en 212,8 milions d’euros les polítiques d’R+D+i. A més, s’hi inclou una inversió de 55 milions d’euros per a programes de suport a la indústria. En l’àmbit del benestar, es destinen 400 milions d’euros a la renda garantida de ciutadania, i es reserven 4 milions d’euros per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa el desembre del 2022.
