Fa dues setmanes vaig publicar sengles articles a Diari de Sabadell i Diari de Terrassa parlant de les dificultats que havia patit a l’hora de fer-me una prova ràpida de VIH, ja que no hi ha cap farmàcia acreditada a Sabadell, a Terrassa ni a altres grans poblacions del Vallès. A més, detallava alguns comportaments que m’havien incomodat.
No és un tema massa fàcil, ja que el VIH està cobert per l’estigma social. I no deixen de ser les intimitats de cadascú. Però els periodistes exposem sovint la nostra vida personal. Joan Burdeus lamentava, fa pocs dies al digital Núvol, aquesta exigència d’autoexposició cada cop més estesa.
Tanmateix, crec que fer passar els debats pel nostre cos és una via per connectar millor amb el lector/a. I, per descomptat, també crec que les persones que tenim el privilegi d’escriure des de diaris també tenim el deure d’aprofitar-los com a altaveu.
Però publicar un article crític pot tenir repercussions. I pot afectar negativament els ànims del subjecte de qui parlis. Per això, vaig tenir certa angoixa després de publicar l’article, perquè sabia que podia ferir alguna persona.
Però el meu objectiu no era assenyalar cap col·lectiu, sinó incitar una reflexió i fer arribar un missatge a l’autoritat sanitària.
I avui, en justa reciprocitat per haver utilitzat l’altaveu periodístic per publicitar la meva crítica, he de sortir a dir que la resposta des de l’àmbit sanitari ha estat empàtica i proactiva. I ho vull valorar i agrair públicament.
Casualment, el passat 1 de desembre se celebrava el Dia Internacional de la Sida. En el marc d’aquesta diada, l’entitat Actuavallès va fer una formació sobre la prova del VIH i altres mètodes preventius dirigida a les farmacèutiques del Vallès Oriental, Occidental i el Bages.
A més, aquesta entitat llançava, juntament amb el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), un manifest en què es destacava “la necessitat de revisió de la distribució territorial de les farmàcies que ofereixen la prova ràpida del VIH in situ, establerta des del Departament de Salut l’any 2009”. Matís important: és la Generalitat qui decideix.
També plantejaven que associacions i farmàcies no són opcions excloents. I insistien en “la importància de realitzar un bon acompanyament en la realització de les proves del VIH o la dispensació de l’autotest del VIH: des de l’escolta activa, l’empatia…”
Per descomptat, no sé si aquestes reflexions venen motivades per la meva queixa (o d’altres persones). Però si així fos, voldria destacar l’enorme valor que té aquesta reacció.
En primer lloc, perquè en comptes d’amagar un problema, l’han entomat de cara. I, en segon lloc, perquè els éssers humans som orgullosos (jo el primer) i ens costa acceptar les crítiques. No ha estat el cas.
Per això surto a reivindicar aquesta gestió. Tant perquè s’albira la possibilitat d’afinar els protocols (que és el leit motiv de tot plegat) i acreditar farmàcies (que moltes ja ho han demanat anteriorment), com per un fet més personal: m’ha reconfortat sentir-me escoltat.
Les farmàcies defensen que han de ser i són espais de salut, en sentit ample, més enllà de la venda d’un medicament. Em sembla preciós. Caminem-hi juntes.
