Marc Serra (Sabadell, 1976) és un periodista que ha tocat tots els àmbits del periodisme, però ha acabat decantant-se per un: la ràdio. Es tracta del seu mitjà predilecte. De fet, des del 2005 és el sotseditor del programa de tardes Versió Rac 1. A més, recentment és el presentador del podcast Tranquil·lament, que centrat en la salut mental. Serra creu que la “necessitat d’immediatesa” de la societat està perjudicant el periodisme.
D’on et ve la teva vocació per l’ofici de periodisme?
Sempre he sigut una persona curiosa. Quan era petit preguntava als meus pares el perquè de les coses. A més, a casa meva sempre s’havia sentit molta ràdio i també llegíem diaris molt sovint. Podríem dir que d’aquí ve la meva vocació per l’ofici.
Quina valoració fas de la teva trajectòria professional?
He tocat tots els vessants del periodisme: la ràdio (Ràdio Sant Cugat, Ràdio Sabadell, Catalunya Ràdio i Rac 1), la televisió (Citytv) i la premsa (El 9 Nou). Per tant, faig una bona valoració de la meva trajectòria professional. Sí que he de dir que després d’aquestes experiències, l’àmbit que més m’agrada és la ràdio.
Des del 2005 treballes al Versió Rac 1. Ara, n’ets el sotseditor. Quines són les teves tasques?
La meva feina varia molt quan el Toni Clapés (presentador del Versió Rac 1) hi és o no. Quan no hi és presento jo el programa i dirigeixo quins temes sortiran, amb col·laboració amb tot l’equip. Si el Toni hi és, faig tasques de producció, és a dir, busco temes d’actualitat que puguin sorprendre a l’oient.
El periodista sabadellenc és la mà dreta de Toni Clapés, tot i que en un futur aspira a tenir el seu propi programa radiofònic
Com és treballar amb Toni Clapés?
És la persona que més llibertat m’ha donat a la meva carrera professional. Ell fa que Versió Rac 1 sigui un oasi de llibertat. Això sí, el Toni és un home molt exigent amb els altres i amb ell mateix, i es reinventa cada dia. Sempre busca fer coses que no s’hagin fet mai. En 25 anys de programa mai ha volgut repetir res.
Què tractes en el teu podcast Tranquil·la ment?
Es tracta d’un podcast de salut mental, però nosaltres preferim dir-li psicologia de proximitat. Tranquil·la ment va sorgir de la necessitat de fer un podcast informal, amb la col·laboració del psicòleg Xavier Guix, que fos una espècie de guia per solucionar problemes derivats de la salut mental. Així i tot, no volem ser dogmàtics.
Com veus la salut del periodisme actualment?
Ara com ara, el periodisme es troba en una situació molt delicada. S’han barrejat moltes coses. D’una banda, vivim amb la tirania del clic, en què hi ha necessitat de buscar grans titulars i notícies d’impacte. Si no ho fas, no estàs dins de les ones d’interès. La necessitat d’immediatesa de la societat està perjudicant el periodisme.
Quines expectatives tens de futur?
És complicat de dir-ho, perquè no es pot preveure el futur. La professió viu un moment difícil, com he dit abans. Així i tot, m’encantaria continuar explorant l’univers del podcast. També m’agradaria continuar dins del Versió Rac 1. Això sí, no puc negar que la gran aspiració de qualsevol periodista és tenir el seu propi programa. Em faria molta il·lusió, he de ser sincer.
