Tres anys. És el temps aproximat que triga a resoldre’s un conflicte en primera instància entre dues o més parts a través de la via judicial, segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), referents a l’any 2020. A través d’un sistema d’arbitratge i un sistema de mediació, els conflictes es resolen en un màxim de vuit mesos i en menys de sis, respectivament. En definitiva, els sistemes alternatius de resolució de conflictes (ADR) comporten molt menys temps d’espera que no pas esperar la sentència d’un jutge.
La Cambra de Comerç de Sabadell ofereix serveis tant de mediació civil i mercantil com d’arbitratge. De fet, la Llei catalana 14/2002 de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres, atribueix a les Cambres de Comerç les funcions d’arbitratge, mediació i conciliació mercantils, en els àmbits nacional i internacional, i emprar qualsevol altre sistema alternatiu de segona oportunitat i solució de conflictes.
Dit això, l’entitat econòmica ha desenvolupat al llarg de la seva trajectòria al servei del món empresarial una dilatada experiència i una bona pràctica en la resolució consensuada de conflictes per evitar la via judicial.
Però de què es tracten aquests ADR? D’entrada, l’arbitratge és un sistema extrajudicial en el qual les parts en conflicte sotmeten la controvèrsia a la decisió que prengui un òrgan arbitral. Les Juntes Arbitrals de Consum d’arreu de Catalunya són els òrgans competents per realitzar els arbitratges de consum. Pel que fa a la mediació, és aquell mitjà de resolució de conflictes en què dues o més parts intenten voluntàriament aconseguir per elles mateixes un acord amb la intervenció d’una persona mediadora. En tots dos sistemes, la resolució final té el mateix valor que una sentència judicial.
El secretari general de la Cambra de Sabadell, Eduard Borràs, explica que els ADR tenen molts més avantatges que la resolució judicial. “No requereixen la intervenció d’un jutge, sobrecarregat de processos en marxa, i els terminis els marquen els mateixos implicats. A més, també permeten estalviar-se les taxes judicials”, afegeix.
Així mateix, Borràs lamenta que hi ha “massa empreses i particulars” que prefereixen no reclamar els diners que algú els deu, perquè creuen que l’única manera de resoldre-ho és a través d’un judici. “Això suposa renunciar a un dret inalienable que tu tens. Cal que la gent conegui que existeixen els sistemes de mediació i arbitratge i que som les cambres qui ens n’encarreguem”, exposa.
Mediació concursal
D’altra banda, la Cambra de Comerç de Sabadell, en representació de totes les cambres catalanes, també ofereix sistemes de mediació concursal, un mecanisme establert per la llei de segona oportunitat, que permet a particulars i autònoms deutors, així com a persones jurídiques, renegociar els seus deutes o deslliurar-se de part d’ells en cas d’insolvència econòmica.
L’entitat econòmica de Sabadell nomena un mediador concursal, que agilita les negociacions en cas d’insolvència del deutor i s’encarrega de comunicar propostes i acostar posicions, per la qual cosa pot ser d’utilitat a l’hora d’arribar a un acord. El propòsit és que el deutor no acabi passant per un concurs de creditors i pugui superar el procés de fallida. “L’objectiu principal de la mediació és que hi hagi acords extrajudicials entre deutors i creditors, perquè el 95% de concurs de creditors acaben suposant el tancament de l’empresa”, remarca Eduard Borràs.
De fet, el secretari general de la Cambra de Comerç de Sabadell defensa que la nova llei concursal, que aviat aprovarà el Congrés dels Diputats, ha d’incentivar la mediació concursal de les cambres, que ara per ara no té les eines per resoldre la majoria de conflictes, segons Borràs.
