“Sobretot, escriu que la Covid ens ha robat dos dels millors anys de la nostra vida!”, demana amb educació un dels joves entrevistats. Els amics que l’acompanyen se sumen a la petició. Servidor de vostès s’hi ha compromès.
Recordeu què fèieu el dia que vau celebrar els 18 anys? Hi ha dues generacions de joves que tenen present la data per les restriccions que van aigualir el moment.
Hem parlat amb cinc joves del Campus de la UAB de Sabadell que s’han convertit en majors d’edat durant la pandèmia, o poc abans. Ens expliquen com la pandèmia ha frenat, o no, aquesta època d’èxtasi social, viatges, relacions amoroses i festes.
Blanca Campos. 20 anys
“Acabava de fer 18 anys i començava la universitat, tenia ganes de fer amics i de sortir de festa”
“No soc una persona molt extravertida, però acabava de fer 18 anys. És un moment en què comences la universitat, fas nous amics, tens ganes de sortir de festa, de fer viatges… I, de cop, ens van tancar”, explica la Blanca, a les portes del Campus de Sabadell de la UAB.
“Amb mi mateixa vaig estar bé durant la quarantena, però crec que a la nostra generació ens ha afectat socialment. En el meu cas, soc monitora d’esplai i, gràcies a això, socialitzo. Però bàsicament em relaciono amb un cercle d’amistats molt pròxim. I he tornat a sortir de festa després des de l’esclat de la Covid, però ja no en tinc tantes ganes com abans. Surto una vegada cada dos o tres mesos”.
Youssef Bendahmane. 19 anys
“He començat a relacionar-me digitalment, a través de xats i aplicacions”
“Gràcies a la pandèmia, com que estàvem tancats, he començat a relacionar-me digitalment i a conèixer persones fora dels meus cercles d’amistats, a través de xats, d’Instagram, de servidors o d’aplicacions per lligar. Abans no hi estava acostumat, no tenia desimboltura i hi he guanyat fluïdesa”, comenta.
“Algunes de les persones que he conegut en línia, després les he desvirtualitzat. A nivell de relacions socials, la Covid ha estat positiva”.
El jove estudiant tenia pensat fer un viatge per celebrar els 18 anys i no va poder. Al marge d’això, considera que la seva vida social tampoc no ha canviat massa en comparació a abans de la pandèmia.
Júlia Tutusaus. 20 anys
“Era una noia que sortia bastant de festa i ara farà dos anys que no trepitjo una discoteca”
“Era una noia que sortia bastant de festa, amb ganes de conèixer gent… Ara, em fa mandra sortir i relacionar-me amb persones que no conec. Farà dos anys que no trepitjo una discoteca. Amb les meves amigues en tinc prou. Quan fem plans, és entre nosaltres i lloguem una casa en algun lloc”. Un altre canvi a l’hora de relacionar-se que ha notat la Júlia és amb la família: “Sempre he estat una persona molt familiar, però des de la pandèmia que la valoro més”.
L’arribada de la Covid va enganxar la Júlia amb la ‘L’ de novella: “Em vaig treure el carnet i no vaig poder agafar el cotxe. Fins que no vaig conduir, a la nit somiava que tenia accidents!”, se sincera .
Tomàs Urrengoetxea. 22 anys
“L’estiu passat, vam llogar un apartament 10 amics i tots vam agafar la Covid”
“Abans de la pandèmia, m’agradava molt portar amics a casa, organitzar-hi dinars, sopars, veure plegats un partit de futbol… Ara no vull, perquè visc amb els meus pares i em fa por que es contagiïn ells o el meu avi”, comenta el Tomàs.
Abans de la Covid, també es veia amb més amics. “Ara quedo molt més amb el meu cercle més proper”, compara.
Els plans són diferents, però no pitjors: “A l’estiu, acostumem a llogar un apartament amb els amics i allà hi fem la nostra festa”, detalla. Tot i ser menys persones que a qualsevol discoteca, no sempre és completament segur: “L’estiu passat vam ser 10, i tots vam agafar la Covid!”, recorda.
Mònica Mussons. 19 anys
“M’imaginava fent una ‘macrofesta’ per celebrar els 18 anys… Al final, va ser un rotllo”
Les restriccions de la pandèmia van fer-li canviar els plans a l’hora de celebrar els 18 anys: “Va ser un rotllo…Jo ho volia fer en una discoteca. M’imaginava una ‘macrofesta’!”, comenta. Com a mínim, diu, va poder reunir 7 amics en una casa.
Ara el ritme de vida social es reprèn. A la Mònica se li fa molt estrany: “És com tornar a començar, com quan tenies 15 anys i els pares et deixen anar per primera vegada en una discoteca”, reflexiona. “Tinc aquesta sensació quan surto de festa o faig una quedada amb moltes persones”, afegeix.
En aquests dos anys de pandèmia, però, matisa que no ha perdut relacions socials, gràcies a trucades o a xatejar.
