Publicitat
ANDER ZURIMENDI

Per ser ciclistes sense por

Fa temps que tinc la bicicleta de carretera guardada. I no és pas per les pluges de les darreres setmanes.

És més aviat per la inseguretat que em generava sortir a fer rutes cap a la franja nord del Vallès, on tenim precioses carreteres com la que porta a Rellinars, a la Barata, a Castellar, a Sentmenat, a Sant Llorenç Savall, a Gallifa, etc. Però per algun motiu, la forma en què els cotxes m’avançaven mai m’han fet gaire gràcia (a diferència de zones amb més tradició ciclista i, per tant, més sensibilitat dels conductors envers els corredors).

El darrer homicidi d’un ciclista a la via C-1415a (i l’estat crític d’un altre, a més de l’atropellament d’un tercer) m’ha disparat la por que ja tenia.

Ep! Soc conscient que potser és un prejudici meu… i que sortir amb la bicicleta no és pas més perillós que creuar un semàfor o treballar a la construcció. Però sigui com sigui, ara encara tinc la por més inoculada.

Durant els dies següents a l’accident, no vaig ser l’únic amb la sensació de no voler tornar a vestir un mallot. Vaig veure coneguts a les xarxes socials compartint fotografies de passejos a peu, quan cada diumenge enfilen els camps a dues rodes.

I em fa pensar que per vèncer la por als cotxes i tornar a sortir amb bicicleta, el que necessitem són carreteres transitables per a tothom.

I per aconseguir-les, potser el que necessitem són polítiques públiques de Mobilitat i d’Ordenació del Territori.

Recordo discutir-ho fa uns anys amb el grup d’amics. Què fer? Jo vaig fer un plantejament per a dissabtes i diumenges (que són, al cap i a la fi, quan més intensa és la pràctica ciclista; i hi ha menys desplaçaments en cotxe per feina o estudis). Era alliberar un carril a les bicicletes, mentre que l’altre estaria reservat als cotxes, que (com quan hi ha obres) es dividiria el sentit de circulació en franges horàries (de 12 a 13 h, de 13 a 14 h).

Sé que és una boutade. Probablement una mala idea que no compto amb els habitants dels pobles propers al parc de Sant Llorenç.

Però el que vull subratllar és que hi ha d’haver equips tècnics a les administracions que sí que en sàpiguen. I que busquin solucions. No pas nosaltres, en una conversa –per dir-ho d’alguna manera– de barra de bar.

Publicitat
Comentaris
To Top