“Entrades disponibles per a no abonats ESGOTADES”, recitava el tuit del compte oficial del FC Andorra, a poc més de 48 hores abans del partit entre l’Andorra i el Centre d’Esports Sabadell. Cenyint-nos a la comunicació donada, l’Estadi Nacional havia de presentar un ambient de gala, amb diversos milers d’aficionats andorrans i diversos centenars de seguidors vinguts de Sabadell.
Però la realitat va ser una altra: ni mitja entrada a l’Estadi Nacional, privant a un nombre indeterminat de socis arlequinats –en van venir més de 300, que n’haurien estat, tranquil·lament, mig miler– viure en directe un dels millors partits de la categoria: “Això és un espectacle i està fet per a la gent. És una pena. Hauríem portat a molta més gent, però orgullós dels que han pogut venir a animar-nos”, va assegurar el tècnic, visiblement decebut.
Sobre el partit, Munitis no va tirar pilotes fora en reconèixer que l’equip va “patir” durant gran part de la primera meitat, però a la vegada va defensar la reacció dels seus jugadors, un cop ajustats els problemes: “S’ha pogut veure el caràcter d’aquest equip, essent molt més precisos, identificant la gent que venia a donar-nos suport, jugant a camp contrari fent-los patir per sortir del seu camp. Ho hem intentat fins al final”.
En la mateixa línia, i davant la pèrdua de la cinquena plaça, Munitis, fidel a la seva línia, tot i escapar-se un somriure trapasser, va explicar que “no ens podem allunyar d’aquesta humilitat i continuar treballant, sense fixar-nos en els resultats”.
Al final del partit, sobre la mateixa gespa de l’Estadi Nacional, el tècnic i el jugador Diego Caballo van intercanviar punts de vista, amb especial èmfasi, sobre l’actitud d’alguns jugadors locals en les reiterades pèrdues de temps, posant en relleu la situació incòmoda que van haver de viure els d’Eder Sarabia durant la segona meitat.
Preguntat a posteriori, el lateral arlequinat va afirmar amb rotunditat que “un cop localitzat el problema en la pressió –l’Andorra– han tret aigua, s’han tirat a terra i només ha existit un equip. Si haig de perdre o empatar, que sigui així: jugant a camp rival i pressionant a casa del líder. Només ens ha faltat la darrera passada”, va reconèixer, mentre defensava que “al final, l’equip gran hem sigut nosaltres, encara que hàgim perdut. Ens hauria pogut regalar una victòria als aficionats que ens han empès”.
