Neus Pujal deixa el seu càrrec de fiscal en cap de Sabadell per anar a la Fiscalia Superior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ha estat la responsable del Ministeri Públic a la zona des de la seva creació, l’any 2008, i ara afronta un canvi en saltar a l’àmbit autonòmic. Se’n va, però, sense veure els nous jutjats de Sabadell, una obra llargament reivindicada.
14 anys al capdavant de la Fiscalia i ara cap al TSJC. Com afronta el canvi?
Tot el que puc dir és positiu. Sabadell m’ha aportat molt, i si tornés a néixer voldria repetir-ho. Aquesta ciutat té una xarxa important de persones, entitats i institucions. Me’n vaig contenta per l’experiència i expressant el meu agraïment a tots els professionals amb qui he tingut l’oportunitat de treballar.
Marxa la primera i única fiscal de Sabadell fins ara.
La Fiscalia de zona es va crear de nou, com les de Terrassa i Granollers, així que l’hem construït a la nostra manera. Un dels nostres trets que hem volgut destacar és la protecció de les persones vulnerables. Al marge de la gestió, he procurat no perdre el contacte amb les vistes orals i he conservat els judicis a l’Audiència Provincial. Un fiscal ho és quan està en un judici.
Amb quin moment es queda?
N’hi ha molts, però recordo un cas en concret: un home amb alzheimer que estava sent espoliat i es trobava en una situació molt vulnerable. La seva cuidadora s’havia instal·lat a casa seva amb els seus fills i havia falsificat la firma del propietari per al cens. Vam fer una intervenció transversal a través del civil i del penal per l’estafa i l’apropiació indeguda, i des d’Acció Social de l’Ajuntament es va treballar per trobar una llar a la família.
I la situació més dura?
El pitjor van ser les residències durant la pandèmia. Tot i que estàvem tancats a casa, no vam parar ni una hora. Rebia avisos d’alcaldes i de directors de centres de forma constant… Va ser molt dur veure com morien tantes persones.
En el cas de la residència de Palau-solità i Plegamans, van detectar una “negligència” i “falta de diligència” i ho han dut per la via penal. Què creu que s’hauria de canviar perquè no torni a passar?
Anar a una residència hauria de ser l’últim pas. Seria bo plantejar crear una xarxa de voluntaris de serveis socials per incrementar l’ajuda domiciliària i així garantir el benestar de la persona a casa seva. Què vull dir amb això? Les residències s’han plantejat com una segona casa, i no poden ser-ho: necessiten personal suficient i un metge. També ens hauríem de preguntar si les residències poden ser un negoci o no, i si la Generalitat i l’Estat hi han de contribuir més.
Una altra de les qüestions delicades és la violència contra les dones. Un cas que vam viure de prop és de la Manada de Sabadell.
Va ser terrible i el vaig seguir de molt a prop. En tot això hi ha un component social: en alguns casos són persones joves i desenganyades, sense formació i sense família a prop. Creuen que no prosperaran, que no tindran futur i no tenen una xarxa que els canalitzi.
Neus Pujal al seu despatx /Lluís Clotet
El febrer passat es va produir una agressió a la discoteca Waka de Sabadell. Què s’ha de fer amb aquest local?
Inquieta les autoritats i surt a cada Junta de Seguretat. La discoteca té un aforament de 3.000 persones a dins i n’hi ha unes 3.000 més a fora fent botellón cada cap de setmana. Em consta que els responsables intenten millorar la situació, i també s’està estudiant que puguin passar trens d’FGC a la matinada per evitar que els joves es quedin esperant fins a les 6 del matí.
El Ministeri de l’Interior apunta a un repunt en les agressions sexuals a Catalunya.
Em preocupa, i em preocupa especialment l’ús de l’alcohol i de les drogues. Veig una regressió entre les generacions joves i la meva. No hem millorat, sinó que hem anat enrere en l’acceptació de la submissió i del control de les relacions tòxiques.
Hauria de ser ben bé al contrari. S’avança en l’àmbit legal, i la societat no? Per què creu que passa?
No hi ha un sol motiu. La sexualitat s’ha banalitzat i se li ha afegit un punt violent, a partir de referents que es troben als videojocs i a la pornografia.
Percep un augment de la tensió ciutadana després de la pandèmia, tal com comenten els cossos policials?
Hi ha més delictes contra l’ordre públic, casos d’atemptat i de resistència a l’autoritat. També hem notat un repunt en els delictes contra la seguretat viària, de consum d’alcohol i drogues al volant.
Ja es parla de Catalunya com la plantació de marihuana d’Europa. En l’últim any, els cossos policials han decomissat 5.000 plantes a Sabadell.
És un negoci rendible, que acostuma a estar vinculat amb el frau elèctric i les ocupacions. A banda, el cultiu i tràfic de marihuana no comporta penes gaire greus…
S’hauria d’endurir la llei, doncs?
Els problemes no s’arreglen endurint la llei, sinó amb més prevenció i recursos. La pena és de tres anys de presó, segons el Codi Penal, i crec que en aquest cas és suficient.
Ha rebut el premi San Raimundo, la màxima distinció que concedeix el Ministeri de Justícia. / Lluís Clotet
En quina situació es troben les relacions entre Fiscalia i la Generalitat? Fa dos anys afirmava que si no sabien gestionar la competència de Justícia, que la retornessin.
Les relacions amb la Generalitat no són dolentes. Hem aconseguit que traslladin la Fiscalia a un espai més gran a partir del desembre. Quan vam entrar el 2008, érem 25 fiscals i funcionaris, i ara en som 40. Pràcticament ja no hi cabem aquí.
Vostè ha estat una de les grans defensores de la construcció d’uns nous Jutjats de Sabadell davant dels problemes de l’equipament actual. Creu que es farà?
Hi ha molta gent a favor del projecte. L’actual consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, és una propulsora del nou edifici, i l’alcaldessa Farrés també. Espero que al final es construeixi, i no es torni a perdre una oportunitat, com l’any 2008. Aleshores, l’Ajuntament va oferir uns terrenys a la Generalitat, i aquesta no s’hi va posar. Si s’hagués activat en aquell context, que no hi havia crisi, ara ja ho tindríem.
Ja que menciona el 2008, parlem de l’exalcalde Bustos. Va ser condemnat a tres anys de presó per retirar dues multes a familiars. Hi ha altres casos similars en què la pena no ha estat tan elevada.
La Fiscalia es regeix per la unitat de l’actuació. Qualsevol delicte té la mateixa resposta, independentment del lloc on es produeixi de l’Estat. Una altra cosa és la decisió que prenen els magistrats.
La Fiscalia, com el conjunt del poder judicial, s’acostuma a vincular amb la política. La mateixa Fiscal General de l’Estat, Dolores Delgado, és exministra socialista. Creu que el Ministeri Públic està polititzat?
Al Ministeri Públic hi ha nivells i nivells: el fiscal que despatxa causes no està polititzat i li asseguro que mai he donat cap instrucció política. La fiscal general de l’Estat té un component polític, però això no hauria de ser un motiu de disputa entre uns i altres. Crec que s’hauria de rebaixar la tensió, i buscar un pacte per deixar de desprestigiar les institucions i preservar-les.
Sovint el ciutadà del carrer percep la justícia com un element que no evoluciona.
Alguns ho perceben així, però vostè ja veu com treballem. Els fiscals intentem estar oberts a la societat.
Diego Miranda es quedarà al capdavant de la Fiscalia de forma interina. Què li sembla?
Hi ha estat des del principi, ha vist com s’ha construït i crec que seguirà el mateixa camí.
Sento que deixo una gran família, però al marge d’això, també penso que després de 14 anys cal una renovació. És bo que hi hagi canvis.
