S’ha convertit en una part viva de la Festa Major; i en un malson per als equips que s’aventuren a presentar-se al Saballut de Ferro. Si hi ha una cosa que sap fer bé Llorenç Costa (a part d’omplir-nos la panxa al seu restaurant, El Toc al Dos, o delectar-nos amb la seva faceta d’actor damunt dels escenaris) és proclamar-se vencedor d’aquest certamen popular. Una competició en equips, normalment de sis proves, que ha esdevingut un dels reclams més esperats durant la festa gran. Força; però també enginy, feina en equip i resistència són els atributs que necessitaràs si vols arrabassar-li el títol a Llorenç Costa, que ja va a buscar el novè! (Quan i on? Dilluns dia 5 a les 18h a l’Eix Macià)
El programa de Festa Major de Sabadell 2022: consulta’l aquí en PDF
L’entrevista
No ho hauries aconseguit sol. Qui són Els Marietes?
És el nom de l’equip, que vam fundar just fa deu anys. De membres originals només en quedem dos, el Joan Olivella i jo. Cada any renovo l’equip: hi ha gent que es fa enrere o gent que creu que ja és massa gran per a participar-hi. Intento buscar perfils molt variats: alguns de més ràpids, d’altres de més forts, més petits, més grans… He de dir que aquest any venim molt motivats! Fa dos anys que no podem participar per la pandèmia de coronavirus i ens en morim de ganes. La nostra intenció és tornar a guanyar, seria la novena victòria de l’equip.
Es diu que hi ha una prova on ets invencible; la que et fa ser popularment l’home més fort de Sabadell.
Et deus referir a la prova del fardell de llana, que és la més mítica. Sí, és una de les proves que el nostre equip normalment puntua en primera posició. Un membre de l’equip ha de carregar un sac de llana d’uns 60 quilograms i fer tres voltes a la pista. El problema no és el pes, sinó el volum. Jo tinc facilitat perquè tinc l’esquena i els braços molts grans, i puc clavar-me bé el sac a les espatlles perquè no se m’escapi. A molts concursants els cau el sac quan han de fer la volta. Si et cau el fardell perds molt de temps i ja pràcticament has perdut.
I la pitjor prova?
L’hem puntuat alguna vegada, però és molt feixuga i sempre està molt disputada. A la primera prova del Saballut de Ferro s’ha d’enterrar amb sorra un membre de l’equip. La dificultat és que ha de quedar completament enterrat, sense que al concursant se li vegi cap part del cos. Has d’empescar-te-les com bonament pots per a carregar la sorra: amb les mans, amb la samarreta… Aquesta prova és sempre la que obra la competició perquè cal omplir de sorra la pista, alguns proves que venen després requereixen que el terra llisqui per arrossegar, per exemple, carretons.
Teniu un etern rival, oi?
I tant! Un equip format exclusivament de noies que es fan dir Nadia Comăneci, en honor a la gimnasta romanesa. Porten quasi els mateixos anys que nosaltres participant. Molts anys ens han fet patir de valent, recordo algun any que s’han quedat només a un o dos punts de quedar primeres i deixar-nos en segona posició.
Quins consells donaries a un equip que comença?
Guanyar el primer any és molt complicat… Hi ha equips que ja tenim molta pràctica, i és indispensable conèixer bé les proves. Alguns equips nous creuen que la força ho és tot; però jo els hi diria que estudiïn bé la tipologia de proves i formin un equip divers, on cada component pugui destacar en alguna prova. Hem vist equips que han apostat únicament per la força bruta i s’han acabat estampant.
Els Marietes teniu alguna manera de preparar-vos de cara a la jornada?
Quedem el dilluns a les sis de la tarda, l’hora que comença la competició, ens reunim i comencem. Bé, intentem no arribar tard. Això és tot.
