[Per Pilar Truyols, lectora]
Perico nas de mico, ens has deixat. Quantes rialles i somriures dels nens de Sabadell t’hauràs endut amb tu. Et vaig conèixer a la festa del cinquè aniversari del meu net, i et vaig contar que en jubilar-me havia fet un curs de pallasso i fins i tot m’havien donat el títol.
Ell em va demanar que li fes de partner, cosa que em va encantar. Em va tapar el braç amb un mocador i jo anava estirant-me la màniga per tal que desaparegués la meva mà, i jo la buscava i no la trobava i plorava per la meva mà, tot això improvisat i sense haver-ho preparat. Ens ho vàrem passar molt bé i els nens també. En Blai no t’oblidarà mai, i de tu se’n recordarà sempre. Perico… Espero que al cel puguis ser feliç, fer riure i entretenir tants nens que, com tu, han pujat al cel.
