Les noces d’Alfons XIII no van ser, precisament, idíl·liques. El dia de casament entre el monarca espanyol i la princesa Eugenia de Battenberg, el 31 de maig de 1906, des d’un quart pis un anarquista sabadellenc va llançar un ram de flors a la comitiva de cotxes que festejava l’enllaç. Però no va ser pas un gest de celebració. En el llançament, hi anava una bomba camuflada que, tot i no encertar en l’objectiu, va provocar una tragèdia. Què va impulsar Mateu Morral a cometre aquell atemptat?
Jordi Ballart, historiador de formació, debuta literàriament amb la novel·la històrica Mori el borbó (Efadós). Un relat basat en fets reals que reconstrueix la vida de Morral i Alfons XIII, tot indagant en les seves trajectòries fins que es creuen el fatídic dia del casament. “L’ambientació política i social està basada en documents, així com l’escenari i els personatges”, apunta l’escriptor. Però per acabar d’adobar la resta, a partir de diversos indicis, Ballart ha hagut de ficcionar les motivacions dels protagonistes, que sens dubte ha sabut dotar de personalitat.
“Alfons XIII hi apareix com un home ple de vicis, bellugat per una passió sexual molt forta. Va ser el primer productor de cinema porno a Espanya!”, ressalta l’escriptor. “El seu pare ja era un bala perduda. El presento de tal manera que la sang, la genètica, triomfen. Com Juan Carlos I, és voluble, dedicat als plaers de la vida”, afegeix. L’ombra caricaturesca, parcial, marca el personatge monàrquic.
El saballenc Morral apareix molt més complex psicològicament, fins i tot de forma justificativa. El traç de la biografia que fa Ballart busca interpretar què el va dur a cometre l’atemptat. “No és un eixelebrat. Mai va encaixar enlloc, ni a la família, ni a l’escola, ni a la feina, ni al gremi. No va tenir on lligar-se”. Fins que va conèixer l’amor.
El polític Joan Tardà ja ha llegit la novel·la, a la qual va donar nom amb la polèmica proclama –”Mori el Borbó!”– que va cridar en un acte l’any 2008. L’obra és fruit de 6 anys de feina al taller d’Escriptorium Sabadell. , amb l’escriptor Jordi Solé com a professor.
Tot i que Ballart apunta que el debut literari ha estat “un somni” i “una il·lusió íntima”, reconeix que hi ha hagut fases “frustrants” durant el procés, especialment a l’hora de dominar els tempos editorials. Però la balança ha acabat sent positiva, bona prova d’això és que l’escriptor ja prepara una segona novel·la històrica.
