“Fem banca ètica i sostenible. Fem servir els diners per un canvi social, ambiental i cultural”. Aquest és un dels diferents eslògans que utilitza Triodos Bank en l’actualitat, una entitat bancària nascuda el 1980 als Països Baixos, amb la voluntat de finançar emprenedors que “contribueixin a la construcció d’una economia més justa i sostenible”. Un reclam que buscava, i busca, allunyar-se dels inversors tradicionals i que ha situat la firma com una de les capdavanteres, gràcies als Certificats de Dipòsits d’Accions (CDA), una mena de preferents, però de la banca ètica.
Diners retinguts
Precisament, aquest producte ha fet qüestionar aquesta filosofia i hi ha milers de clients amb els seus diners retinguts. En són 43.259 a Europa, dels quals 7.420 es troben a l’Estat. Al Vallès Occidental n’hi ha diversos, com Josep Maria Mestieri, de Sant Cugat, que el 2011 va posar, amb la seva dona, “una part dels estalvis”, perquè “ens van dir que amb els CDA s’ajudava molt més i que quan volguéssim ho podíem recuperar en uns 10 dies”. El 2014 “vaig posar l’herència que vaig rebre dels meus pares, perquè havia anat bé” i el 2017 va fer una altra aportació, “i no em van avisar dels riscos que ja coneixien”, apunta. En total, 90.000 euros bloquejats i lamenta la manca de diàleg: “Ens sentim estafats per la que teòricament és banca ètica i resulta que fa igual que la resta”.
L’Àngels Camps, també de Sant Cugat, havia calculat “per completar” la pensió un cop jubilada -va passar a ser-ho durant la Covid-19-. A més, estava desencantada amb la banca tradicional, “no volia que els meus diners fessin el joc de l’especulació”, exclama i el 2013 va entrar a Triodos. Fins abans d’acabar l’etapa laboral va fer tres o quatre aportacions més -fins al 2018- “perquè ja em trucaven i em deien que no hi havia comissió” i amb la pandèmia va poder rescatar “1.000 o 2.000 euros” dels prop de 80.000 que va destinar. L’Àngela Valls, veïna de Santa Perpètua de Mogoda, s’autodefineix com a “estalviadora” i ella també buscava fugir de la banca clàssica. Va endinsar-se a Triodos Bank “pel projecte social, ecològic, humà i ètic”. Tot i les sospites dels CDA va posar dos paquets de diners i en va retirar un, “el gros”, diu, però va acabar tornant-lo aquest mercat.
El 2017 com que havia de declarar a la renda aquell producte, l’entitat “sí que em va informar que era un risc 6/6, mentre que quan vaig realitzar el test d’idoneïtat no ho van fer”. A més, el 2020, recorda, va anar a parlar amb el responsable de l’oficina, que es troba a la Casa de les Punxes, a l’avinguda Diagonal de Barcelona, i em va preguntar: “Què passa si perds els teus diners?”. I per això, denuncia que ara, amb la rebaixa del 30% del valor inicial dels CDA, és “canviar les regles del joc mentre s’està jugant”.
Experiència de les preferents
Lluís López, que viu a Cerdanyola del Vallès, venia de la “dura experiència” de les preferents, que sortosament va tenir “un final feliç, perquè vam recuperar els diners”. “Estàvem escarmentats” i, amb la seva dona, “estàvem convençuts que era bo” fer-se de Triodos Bank. Després de l’experiència en dipòsits a termini fix de l’entitat “ho vam ajuntar tot i vam entrar als CDA” perquè els ho van oferir en la visita a l’oficina barcelonina. Eren 10.000 euros i quan ja hi havia persones afectades, “però ningú ens va dir res. Era una presa de pèl a la nostra cara”.
En Ton Burgués, de Sabadell, en va posar un total de 50.000 en petites quantitats des de 2012, perquè “aquells que lluitem per un món diferent i hi ha un banc que van en aquesta línia, doncs, és fantàstic”. Igual que la resta està desencantat, i com els altres “no els he necessitat per sobreviure”, però “hauria ajudat la meva filla”.
“El meu germà es va suïcidar com una causa més als problemes mentals que patia”
El cas dels CDA ha marcat una família i amics de Dani Sánchez (nom fictici per preservar l’anonimat de l’afectat), resident a Badia. “El meu germà es va suïcidar com una causa més dels problemes mentals que patia” arran del “futur incert” dels seus estalvis -va ser el 2022 i tenia 44 anys-, explica. “Ja tenia problemes de malalties mentals que es van agreujar amb el coronavirus” i va desembocar amb “una depressió psicòtica”.
Rememora una conversa amb ell, acompanyat dels seus pares, el Nadal de 2021, en què expressava “els temors” per no disposar dels seus diners. Tal com realça, “volia engegar un negoci o crear una horta urbana” i segueix, “tenir els estalvis congelats li va suposar un xoc”. Sosté que Triodos “va enganyar” el seu germà, que tenia estudis d’enginyeria, apunta. “M’és igual el que em costi, però vull justícia pel meu germà”, remata.
Són inversions i no aportacions a un dipòsit
La directora de Retail Banking, Susana Cabada, deixa clar que els CDA són “una inversió, no una aportació a un dipòsit” i, per tant, “no està cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits”. Cabada ressalta que s’informava els titulars d’aquest component de risc i que, a més, es feia “un test de conveniència per valorar el perfil i el coneixement dels i les inversores”. I reforça la viabilitat del producte, d’acord amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que “fins a la data no ha apreciat irregularitats i ha conclòs, sobre la base de les comunicacions enviades per Triodos Bank als titulars dels CDA, que es va informar adequadament sobre les circumstàncies que afectaven la liquiditat”.
L’entitat financera nascuda a Països Baixos / Triodos Bank
En aquesta línia, especifica que, des de la suspensió temporal de compravenda el març de 2020, “s’ha informat les persones titulars puntual i degudament i també se les ha escoltat i demanat la seva opinió en reunions internacionals i locals per a la presa de decisions”.
La responsable de l’entitat explica que a finals de juny es reactivaran aquests crèdits, en una nova plataforma anomenada Captin, però ja no ho farà en funció “del valor net comptable del banc, com ha fet durant 40 anys” -el mercat intern- sinó a un Sistema Multilateral de Negociació (SMN). D’aquesta manera, el preu dependrà de “diversos factors” com poden ser, a més dels resultats de l’entitat financera, “les expectatives, l’evolució del mercat, el compromís amb la missió i els valors de Triodos Bank, els nivells d’oferta i demanda…”. Una decisió que es va prendre a la Junta General Extraordinària, celebrada el setembre de 2021, perquè el sistema emprat aquestes dècades “havia arribat al seu límit”.
Pèrdua de valor?
Cabada reconeix que els CDA han perdut valor respecte a l’inici, al voltant d’un 30%. Una xifra que, tal com detalla, surt de l’estimació que a 1 de gener de 2023 un CDA tenia un cost de 60 euros, quan en l’última subhasta interna, feta el 5 de gener de 2021, era de 84 euros. Pel que fa a les futures cotitzacions, Cabada descarta fer pronòstics fins que no s’activi el nou procediment.
La directora de Retail Banking admet que aquest cas és “difícil” per alguns usuaris que “tenen situacions complicades i necessitats de liquiditat” i lamenta “els inconvenients i fem tot el que està a les nostres mans”. Sosté que la “nova estratègia de capital” com “tot canvi transcendent implica tensions”, però garanteix que “les persones inversores poden continuar confiant els seus diners per contribuir a la missió del banc, amb marges de rendibilitat com fins ara”. És conscient “de l’enorme confiança” dipositada entre els clients pels valors de l’entitat i, de fet, al tancament de 2022, Triodos en tenia gairebé 3.000 menys que el 2021 (744.477 davant 747.413).
Sigui com sigui, tots els afectats han posat el seu cas en mans d’advocats, i el Col·lectiu Ronda n’ha assumit alguns. “Ens donen esperances”, coincideixen i lamenten que no puguin impulsar una demanda conjunta -hi ha una plataforma creada i un grup de Telegram per coordinar accions-, “perquè els jutges ho tomben”, asseguren i han d’anar cas per cas, cosa que obre la porta a resolucions diferents. En aquest sentit, Triodos Bank apunta que de les 31 sentències emeses a l’Estat, 18 han dictaminat a favor seu.
Què són els CDA?
Es tracta d’un producte que la mateixa entitat financera ho defineix com que representa “el capital del banc” i que permet que sigui “independent i dona forma a les seves activitats per fer la seva missió sostenible”. I puntualitza que la diferència amb “les accions ordinàries” rau en el fet que els drets de vot els gestiona la Fundació per a l’Administració de les Accions de Triodos Bank (SAAT en les seves sigles en neerlandès, Stichting Administratiekantoor Aandelen Triodos Bank).
Funciona en un mercat intern i no l’extern -com podria ser la borsa-. Es diu que recorda a les participacions preferents, perquè per materialitzar l’operació es necessita un client que vulgui comprar un títol i un altre que vulgui vendre’l. I una altra similitud és que dona dret a cobrar dividend, però no a vot.
El març de 2020 es va suspendre temporalment, va reobrir amb restriccions a l’octubre del mateix any i mesos després ja va bloquejar el sistema. En aquest període d’afectació de les CDA Triodos Bank va guanyar 27,2 milions d’euros el 2020; 50,8 el 2021 i 49,9 el 2022.
