Eleccions municipals 2023

GUIA | Tot el que has de saber de les eleccions municipals a Sabadell

‘Alea iacta est’. Aquest diumenge, els sabadellencs decideixen el futur polític de la ciutat. Les eleccions municipals del 28-M són un primer test per a l’alcaldessa, Marta Farrés, i per a tots els candidats de l’oposició: sigui per repetir alcaldia i Govern quatre anys més (PSC), tornar a la casa gran (ERC, Crida), ser decisius en la governabilitat (Junts, En Comú Podem), sobreviure en hores baixes (Cs) o tornar (PP). Tots se la juguen, d’una manera o d’una altra.

Abans, caldrà que es pronunciïn els 156.526 sabadellencs amb dret a vot. El DS ha elaborat una guia amb tot el que has de saber abans dels comicis.

Què triem? Un ple de 27 regidors

Els veïns de Sabadell decidiran la composició del ple municipal, que té 27 regidors. Els sabadellencs poden votar una candidatura d’entre un ampli ventall de llistes tancades, però no poden decidir qui serà l’alcalde de manera directa.

Els vots serviran per decidir quants regidors té cada partit en el plenari, amb una excepció: totes les candidatures que no superin el 5% dels vots aniran a sac buit. Les majories absolutes són anòmales, així que si cap partit obté 14 regidors, caldrà seure i pactar per decidir l’alcalde i el govern.

L’any 2019, el PSC va guanyar les eleccions amb 10 regidors (29,9% dels vots), lluny de la majoria absoluta. Ha pogut governar gràcies al suport de Junts i de Podem. El resultat dels comicis va impedir un nou govern quadripartit entre ERC, la Crida i els comuns, i també va frustrar un pacte entre els independentistes. 

La participació, la clau de tot: qui anirà a votar?

Qui anirà a votar? Les eleccions municipals sempre tenen una participació baixa en comparació amb altres cites a les urnes. Per fer-se’n una idea: en les últimes cinc eleccions municipals (2003-2019), la participació mitjana ha estat del 54,6%, molt per sota de les últimes espanyoles (2011-2019: 72,6%) i catalanes (2010-2021: 69,1%).

La participació a les eleccions municipals ha decaigut en termes generals: de rondar el 70% durant els anys vuitanta, a tocar fons el 2007 (48,5%), fins a l’actualitat, quan ronda entre el 50-60%. La participació a les eleccions municipals del 2019 van despuntar a la ciutat (62,5%) i arreu de Catalunya (64,8%) pel Procés i per la coincidència amb les eleccions europees. La participació depèn de molts factors, alguns profunds com el context polític, econòmic i social, i d’altres molt més banals: l’abstencionisme pot variar segons si fa bon o mal temps aquest diumenge. El desencís i el desinterès envers la política també tenen un paper fonamental per decantar la participació final.

Com ha votat Sabadell fins ara?

Si una cosa té Sabadell, electoralment parlant, és que és força estable: fins a finals dels noranta, Antoni Farrés (PSUC, després ICV-EUiA) guanyava elecció rere elecció. A partir del 1999, ja amb Bustos, el PSC ha guanyat en totes les ocasions –fins i tot en les seves hores més baixes–. Així i tot, el ple municipal és molt més plural que vint anys enrere. No hi ha hagut cap majoria absoluta des de l’any 2003.

Els resultats de 2019, per districtes

El PSC va obtenir la victòria a la majoria dels districtes sabadellencs el 2019. El 3, el 4, el 6 i el 7, que els formen barris com Ca n’Oriac, Campoamor, i les Termes, entre d’altres. 

ERC es va alçar com a segona força. Va guanyar al districte 1, 2 i 5, que inclou el Centre, la Creu Alta, Can Puiggener, Can Feu i Gràcia, entre d’altres. Queda com a segona força al 3, 4 i al 6.

La Crida va tornar a destacar en els seus feus: al Centre, a la Creu Alta i a Can Feu i Gràcia.  També va tenir un suport destacable al districte 4, que inclou Can Llong i Castellarnau.

Junts per Sabadell va tenir suports concentrats al Centre i a la Creu Alta, i en va tenir menys a Can Feu i Gràcia (districte 5).

Bipartidisme o pluralitat

Les eleccions són cosa de dos? No ben bé. L’any 2019, un de cada dos veïns va votar el PSC o ERC. L’altre 50% dels sufragis es va repartir entre un ventall de forces (Crida, Cs, Junts, Podem). Sis partits amb representació. El ple municipal no és el més fragmentat de la història, però s’hi apropa: entre 2015 i 2019, el plenari va tenir vuit forces. Els anys noranta, el PSUC/ICV i el PSC van dominar l’escena política. Ja entrats els 2000, van ser el PSC i CiU. Actualment, hi ha moltes forces amb opcions a entrar al ple, capaces d’incidir en els pactes de Govern. Molts “vots útils”.

Un vot que val per tres

Tothom té clar que votar a les eleccions municipals vol dir decidir els representants de l’Ajuntament, però hi ha molt més en joc: el vot serveix per definir el pes dels partits al Consell Comarcal del Vallès Occidental i a la Diputació de Barcelona, dues institucions supramunicipals que són d’interès per als partits. Els resultats de les municipals a tot el Vallès definiran la composició al Consell Comarcal, i els vots dels partits a la província decidiran la correlació de forces a la Diputació de Barcelona.

Per això, molts partits utilitzen una marca que identificar-se, que qui vagi a votar podrà llegir a la papereta, com Candidatura de Progrés (PSC-CP), Amunt (Crida), Acord Municipal (ERC) o Compromís Municipal (Junts). En altres municipis, alguns partits amaguen així la seva marca, com Som de Castellar (PSC-CP).

Qui és qui? Els alcaldables per al 2023

11 llistes, 11 alcaldables. Aquests són els principals candidats a l’alcaldia de Sabadell en aquestes eleccions municipals:

Marta Farrés (PSC). Té 41 anys i és veïna de la Creu Alta. Ha estat alcaldessa de Sabadell els últims quatre anys. També va ser regidora entre el 2003 i el 2015. És llicenciada en Ciències Polítiques, forma part de l’executiva nacional del PSC.

Gabriel Fernàndez (ERC). 50 anys. Viu al Centre. Va ser regidor d’Acció Social entre 2015 i 2019 en el govern quadripartit. Té estudis d’Arquitectura i mediació. Actualment, a banda de líder d’ERC, és diputat a la Diputació de Barcelona.

Nani Valero (Crida). Té 54 anys, i és veïna de Can Puiggener. Activista sindical i cultural i arrelada a entitats de la ciutat, com les Bruixes del Nord, va rellevar Maties Serracant al capdavant de la Crida el 2020. Té estudis d’Educació social i lleure.

Joan García (Ciutadans). 48 anys, viu a l’Eixample. És diputat al Parlament de Catalunya des del 2015. És llicenciat en Geografia per la UAB. Abans d’entrar en política, havia treballat en una multinacional de telecomunicacions.

Lluís Matas (Junts). Té 52 anys i actualment viu al Centre. És regidor portaveu des del 2021, quan va rellevar Lourdes Ciuró. Té estudis de Màrqueting i ADE, i té una llarga experiència al sector privat.

Joan Mena (En Comú Podem). 47 anys. És veí de Covadonga. És diputat al Congrés dels Diputats. Abans havia estat regidor (2007-2015) i diputat al Parlament (2012-2015). És filòleg de llengua hispànica.

Cuca Santos (PP).Té 53 anys. Viu a Torreguitart. És llicenciada en Antropologia. Va ser regidora de l’Ajuntament juntament amb Esteban Gesa entre 2011 i 2015 i ha format part del grup municipal popular.

I després del 28-M? Alcalde i govern

El resultat de les eleccions municipals serà una photo finish el ple municipal. Com més vots tingui un partit, més representació obtindrà. Al plenari hi ha 27 regidors, per tant, la majoria absoluta se situa en els 14. Un número que és clau per aprovar l’acció del Govern, les mocions i per triar l’alcalde.

El futur alcalde o alcaldessa de Sabadell serà investit dissabte 17 de juny, vint dies després de les eleccions municipals. Si cap candidat aconsegueix el suport de 14 regidors, l’alcalde serà el guanyador de les eleccions, el candidat que hagi obtingut més vots i regidors.

Comentaris
To Top