La participació ha caigut notablement a Sabadell aquest 28-M. Només la meitat de la població cridada a les urnes ha exercit el seu dret a vot. És la tercera pitjor participació en els dotze comicis celebrats fins ara a la ciutat. En total, han votat el 50,39% dels electors, 78.873 persones de les 156.526 cridades als col·legis.
Respecte a les eleccions del 2019 (62,55%), la caiguda és del 12%. Un balanç final que ja s’havia anat dibuixant durant tota la jornada. En el primer avanç, a les 14 hores, la caiguda respecte a fa quatre anys era de 6 punts. A les 18 hores, dues abans del tancament dels col·legis, s’havia disparat fins als 10 punts de caiguda.
Per districtes
Si desglossem les dades, per districtes, s’observa que la caiguda és generalitzada a tota la ciutat. Als districtes 1 (Centre) i 2 (La Creu Alta) és on s’ha votat més, un 56% en el primer cas i un 53% en el segon. Tot i que percentualment són les zones que han perdut més votants. Al districte 3 (Ca n’Oriac), va votar un 48% i, al 4 (La Concòrdia), un 52%.
Per sota de la mitjana hi ha el districte 5 (Gràcia), amb un 49%, el districte 6 (La Creu de Barberà) 42%, i el districte 7 (Torre-romeu), que és el que registra una menor assistència a les urnes, amb menys del 40%.
Les dades històriques
En l’històric de participació, ens hem de remuntar a les eleccions municipals del 2011 per trobar un nivell d’abstenció tan alt. Aleshores, també la meitat de la gent citada als col·legis (50,20%) es van quedar a casa, en una jornada que va suposar el principi de la fi de Manuel Bustos, malgrat que el PSC guanyés aquells comicis.
Per contra, a l’altra banda de la balança hi ha les eleccions de 1987, en què Antoni Farrés va ser escollit alcalde de la ciutat amb una participació rècord del 72,56%. Des d’aleshores, com mostra el gràfic de la pàgina, la participació sempre ha oscil·lat lleugerament per sobre del 50%.
Baixada general de la participació
La baixa participació d’enguany a Sabadell reflecteix també la tònica general a Catalunya. En el conjunt del país, l’abstenció ha fregat el 50% en molts punts.
Si posem el focus en grans ciutats catalanes, mostren que el desencís polític a Sabadell és extensible a altres indrets. Per exemple, Terrassa ha experimentat una davallada del 10%, situant-se 8 dècimes per sobre del 50%. En el cas de Barcelona, la participació ha fregat el 60%, 6 punts menys que el 2019.
