Com hem vist a tants i tants àmbits, la intel·ligència artificial també vol posar-se al servei del sistema sanitari. “Adaptar-se als nous recursos és el repte”, diu José Ibeas, un dels encarregats d’aterrar la IA en el dia a dia del sistema sanitari català mitjançant el pla de la Generalitat ‘Salut/IA’, del qual n’és el director. El cap del grup de recerca en nefrologia clínica, intervencionista i computacional de l‘Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT) creu fermament que si tenim cotxes intel·ligents que ens faciliten i blinden la conducció, també podem tenir assistència sanitària intel·ligent que optimitzi el funcionament del sistema de salut, tant per als pacients com per als professionals sanitaris.
José Ibeas, cap del grup de recerca en nefrologia clínica, intervencionista i computacional de l‘Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT) / Víctor Castillo
Exactament, com i en quins àmbits de la salut incidirà la IA?
En els processos del diagnòstic, per detectar de forma precoç i immediata patologies que mitjançant altres vies haurien hagut d’esperar molt més temps a ser detectades. Agilitza, afina i professionalitza processos, també. Imagina que inspecciones una radiografia. La IA et sabrà detectar ràpidament totes les coses sospitoses i suggerirà diagnòstics ocults que a primer cop d’ull un professional potser no veuria. A més, la intel·ligència artificial és capaç de fer prediccions. Predicció del curs de les malalties; i predicció de la resposta dels pacients davant dels tractaments. La IA ajudaria a entendre quins medicaments són més aconsellables en funció de les respostes dels pacients. Evitarà el: “Prova això. No funciona? Doncs ara prova això”. En definitiva, la intel·ligència artificial serà un canvi radical de paradigma en el món de la salut perquè permetrà individualitzar la presa de decisions. A cada pacient se li podrà fer un vestit a mida mèdic. Podrem ajustar els terminis, els recursos i l’eficiència.
I quin és el mètode de treball que deixaríem enrere?
Estem acostumats a treballar per deontologia clàssica basada en l’evidència. Les guies clíniques són tractats que et diuen què s’aconsella davant de cada malaltia. A l’hora de prendre decisions, depenem d’assajos clínics, estudis mèdics, models estadístics, que jerarquitzen les decisions a prendre. En el món 4.0, les dades ja hi són i depenen d’informació que tenim i de dades que puc començar a personalitzar.
La IA prendrà decisions?
La decisió final sempre serà del doctor o la doctora. Això cal que quedi clar. La IA és únicament un sistema de suport a la decisió.
Èticament, quins són els límits?
M’agrada que em facis aquesta pregunta. En tot el procés de creació d’una eina d’intel·ligència artificial hi ha un comitè d’ètica de l’hospital que valora si aquell projecte és ètic, si té una eficàcia justificable i si té un baix risc pel pacient; i que els riscos que poden presentar-se són assumibles. Després, un cop ha acabat, ha de ser aprovat per les autoritats reguladores. Potser quan ha acabat l’estudi percebo que hi ha un 30% dels pacients que la IA no ha detectat. Aleshores no pot autoritzar-se. El procés és semblant al dels fàrmacs abans de distribuir-se.
La IA contribuiria a descongestionar l’assistència sanitària.
Totalment, i possiblement serà la part on es farà més evident l’eficiència de la seva aplicació. Ajudarà a gestionar millor la medicina, en general. Sense prendre’ns la feina, podrem visitar més pacients i atendre’ls millor.
Un repte de present o de futur?
Les infraestructures que tenim són molt potents i hi ha solucions que ja estan en marxa. Només cal facilitar-ho. El programa Salut/IA les localitza i les accelerarà.
