[La Junta de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell]
El passat dijous 29, dia de Sant Pere i Sant Pau, ens deixava, als 81 anys d’edat, en Roger Alier i Aixalà, un nom mític en el món operístic de Barcelona i, per extensió, de Catalunya, ben conegut del gran públic gràcies a la seva impagable labor com a divulgador de l’òpera, feina que va desenvolupar a la premsa escrita, a la ràdio i també a la televisió. Historiador, professor universitari, crític, escriptor, conferenciant, promotor i moltes més coses, tot això era en Roger Alier, home, a més, posseïdor d’un gran i fi sentit de l’humor i d’una vasta cultura, qualitats veritablement envejables i tan poc freqüents avui en dia.
Roger Alier va néixer lluny d’aquí, a Los Teques, Veneçuela, on la seva família estava exiliada, l’any 1941. La seva infància va ser nòmada, doncs la família va viatjar per una bona colla de països, tots molt interessants: Estats Units, Austràlia, Nova Guinea i l’illa de Java, aleshores colònia neerlandesa, on va cursar l’escola primària en aquest idioma i en anglès. Tot plegat fou el fonament d’un impressionant poliglotisme que el feia dominar ni més ni menys que nou idiomes.
La família va tornar a Barcelona el 1951, on Roger va estudiar piano en el Conservatori del Liceu i Història Moderna a la Universitat de Barcelona, on obtindria el doctorat ‘cum laude’ amb una tesi titulada Els orígens de l’òpera a Barcelona. Més endavant impartiria el seu immens saber com a professor en aquesta universitat ensenyant Història de la Música.
Com a divulgador operístic són nombrosos els llibres que va escriure i també destacable la seva labor fa uns anys a l’editorial Daimon, on van publicar un recull de llibrets d’òperes que tot afeccionat recorda i valora. La seva labor com a crític operístic, espectador d’una ingent quantitat de representacions, el va portar sobretot, encara que no de forma exclusiva, a les pàgines de La Vanguàrdia, on les seves crítiques, mai destructives, són recordades per tots els afeccionats. El Liceu li va concedir fa poc la Medalla d’Or, que li havia de ser entregada aquest mes de juliol però, per desgràcia, no hi ha sigut a temps.
L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell té un deute amb en Roger Alier, primer de tot, gran amic nostre i un inestimable suport al llarg dels nostres més de 40 anys d’història. Durant molts anys va impartir les conferències sobre les òperes que produíem, unes conferències mítiques, sempre amenes, sempre interessants i on sempre es podia aprendre alguna cosa. Molta gent va sentir despertar el seu amor per l’òpera gràcies a en Roger.
Era un goig veure sempre plena a vessar la sala de conferències del carrer Narcís Giralt. També ens va escriure nombrosos articles per als nostres programes i tot plegat de forma desinteressada. Finalment, remarquem que fou professor de l’Escola d’Òpera de Sabadell fins l’any passat. Mai ens va fallar, atesa la seva dèria, compartida amb nosaltres, per trobar i promocionar joves talents del nostre país.
En definitiva, una gran pèrdua per la cultura i la societat catalanes. Probablement el major erudit en òpera que teníem a casa nostra. El seu llegat perdurarà, no hi ha dubte, perquè va saber construir uns fonaments sòlids sobre els quals s’han aixecat moltes vocacions i afeccions per a aquest espectacle que és l’òpera i que tant estimem.
Roger Alier, gràcies per tot!!! Et trobarem molt a faltar!!! Fins sempre…
