Amagava els blaus amb els maquillatges més cars del mercat. Amb un bon càrrec professional, havia d’enganyar el seu equip dient que les marques tatuades a la seva pell eren efecte d’un cap de setmana amb molt esport i aventura. Que havia caigut fent ciclisme. O senderisme. La Maria Dolors, una dona de 49 anys, havia viscut més d’una dècada de maltractament psicològic fins que, després de ser bufetejada davant d’uns amics, va decidir trencar el silenci i denunciar. Encara està pendent de resolució judicial, és per això que prefereix no mostrar, de moment, la seva identitat.
Més d’una dècada, onze anys, convivint amb el seu agressor. Per què tants anys? Perquè era intermitent. Ara et dono amor, ara te’l trec. Ara et trepitjo, ara et recullo de terra. Tot i que ara ho veig molt evident, sempre el justificava. Ell havia tingut una vida molt dura, va créixer sense l’amor dels seus pares. I em sentia amb el deure de cuidar-lo i de demostrar-li que amb amor, tot es curava.
En quin moment es va adonar que alguna cosa no anava bé? Conec perfectament la teoria, però a la pràctica els sentiments et fan anar a contracorrent. Al principi era una persona aparentment correcta. Atenta, entregada. Però després d’un any de relació, va començar a criticar la meva família i amics. Deia que no em tenien prou en compte. Després, va ser la meva manera d’arreglar-me. O em ridiculitzava. I la gelosia va anar incrementant.
No veia les ‘red flags’ aleshores? Sí, però les vaig romantitzar. Pensava que era fruit del seu amor per mi. Que tenia por a perdre’m perquè jo era l’únic que tenia a la seva vida. I em sentia molt responsable de la seva felicitat.
I el seu entorn, es va adonar de la seva situació de maltractament? Ni de bon tros. Tothom es va sorprendre, no tinc el perfil de ser una dona maltractada. He rebut una bona educació, tinc un nucli molt proper i molt caràcter.
Quin va ser el detonant? Un dia havíem sortit amb un grup d’amics. Ell havia begut més del compte. Jo també m’ho estava passant bé. Em vaig demanar la meva tercera copa. En tornar cap a casa, em va bufetejar i dient-me que era una borratxa. Els meus amics ho van veure. Vaig rebre suport per part de tots. I aleshores vaig decidir que havia arribat el moment de denunciar.
