[Aleix Pujadas Carreras i Sergi Estapé]
Ets mala raça o mala pell? Nosaltres ho tenim clar. El Diari de Sabadell i el Diari de Terrassa ens volem sumar a la rivalitat entre la capital i l’intent de capital i engeguem una nova secció per a comparar, des d’un punt de vista constructiu i simpàtic, una nova secció per parlar (i, per què no, comparar) les potencialitats dels dos municipis pel que fa al seu patrimoni, història o símbols, entre d’altres. Arrenquem amb la Torre de l’Aigua i la Torre del Palau.
L’esvelta insígnia de la història de l’aigua a la nostra ciutat
La Torre de l’Aigua és un dels productes d’enginyeria més potents de Sabadell. Amb un dipòsit de 300.000 litres a la part superior, a través dels pilars laterals rebia i servia l’aigua que obtenia de mines i pous de la segona capa aqüífera del riu Ripoll. L’artefacte té noms i cognoms. L’obra arquitectònica s’atribueix a l’arquitecte sabadellenc Josep Renom, encara que també hi hauria tingut un paper destacar l’arquitecte tècnic Lluís Homs.
La part d’enginyeria del bombejament de l’aigua correspon a Francesc Izard, qui dona nom a un dels carrers que toquen a la Torre de l’Aigua, construïda el 1918. El dipòsit tenia un forat al mig per on passava l’escala de cargol que porta a la part superior, un mirador amb vistes privilegiades del Vallès. Les petites finestres exteriors del dipòsit garantien que l’aigua estava ventilada.
La Torre de l’Aigua es va construir només cinc anys després que, el 1913, es va extreure aigua del Ripoll per primera vegada, quan la ciutat buscava noves formes d’obtenir aigua ja que era pobra en aquest recurs. Durant la segona meitat del s. XIX, les màquines de vapor i l’electricitat van permetre plantejar treure aigua de sota la llera del riu, la qual cosa es va aconseguir el 1913, tal com relata la història de la torre, explicada en plafons informatius al seu interior.
Disposar d’aquesta infraestructura va permetre a la ciutat disposar d’aigua per a la població, tenint en compte el creixement demogràfic i que el 1904 la Creu Alta va passar a formar part de Sabadell. Malgrat tot, només va funcionar durant 45 anys, entre 1922 i 1967, perquè el dipòsit va quedar petit. La de la Torre de l’Aigua és una de les visites guiades estrella de la Festa Major de cada any, i més de 100 anys després, continua sent una icona de la ciutat.
Una torre construïda per la fortalesa, no per la feblesa
Presumir d’una torre de l’aigua quan, a Terrassa, així sense fer una llista, en trobem un fotimer, és per pensar-s’ho. Per presumir d’una torre ha de ser per una de la categoria de la Torre del Palau. No estem parlant de qualsevol construcció de quatre parets i reixa, ni d’una espècia d’Exin Castillos com és aquesta Torre de l’Aigua de Sabadell. No, ens referim a una senyora torre, un emblema de la ciutat que, a darrere, té una història com manen els cànons.
No es va edificar, com passa amb la Torre de l’Aigua, per problemes amb l’abastament d’aquest líquid a aquella població. No es va construir per la feblesa, sinó per la fortalesa. Deixarem de banda l’antiguitat, que en aquests dos casos també és un punt a favor de la Torre del Palau. Eren temps de bonança per al castell palau de Terrassa, que havia estès els seus dominis “des del Llobregat fins al Ripoll i des de Sant Cugat del Vallès fins al pla de Bages”, expliquen les cròniques.
El que es deia, va ser un bastió d’una entitat poderosa. No totes les poblacions poden dir que tenen, en el seu centre més centre, una joia del romànic com és aquesta. És una torre que cotitza a l’alça, ben situada, a tocar de la ciutadania, en una plaça on es desenvolupen actes i activitats de tota mena, sobretot culturals. No està a la quinta forca, com aquesta Torre de l’Aigua. Està a l’abast.
Perquè aquesta és la grandesa dels monuments històrics, que estiguin prop de la gent. La Torre del Palau va ser presó, diran els contraris. I què? També ho van ser altres monuments admirats d’altres parts del món i ningú s’escandalitza. Del segle XII, no té fonaments i s’aguanta pel seu propi pes, cosa que no tots poden dir. Fa 26,70 metres d’alçada i disposa de quatre plantes i un terrat amb merlets. I tot per vigilar que no vinguessin a molestar.
Sabadell o Terrassa? La Torre de l’Aigua o la Masia Freixa? Participa en la nova secció
