La rivalitat (sana) entre Sabadell i Terrassa és sobradament coneguda. Les dues capitals del Vallès Occidental es comparen habitualment entre elles, en una disputa històrica que ha servit alhora per fer créixer i evolucionar les dues ciutats. Això també ha alimentat la particular pugna. Els sabadellencs defensen ‘A’, mentre els terrassencs aposten per ‘B’, gairebé sense importar de què es tracti.
És una realitat que no passa desapercebuda en cap àmbit. Esport, cultura, oci o patrimoni encenen l’espurna entre els defensors més acèrrims de cada proposta. Conscients d’això, el Diari de Sabadell i el Diari de Terrassa ens volem sumar a aquesta rivalitat, des d’un punt de vista divertit i constructiu. Les dues capçaleres engeguem -de la mà i com a bons germans- una secció que servirà per posar en valor les virtuts de cada ciutat… i també ‘picar’ els veïns de l’altre municipi.
Es tractarà de comparar dos valors -edificis, esports, símbols…- homologables per escollir quina és millor. I, en tot plegat, vosaltres hi tindreu molt a dir! Podeu participar d’aquesta secció votant en l’enquesta que presentarem setmanalment, inclinant-vos per Sabadell o per Terrassa. Per començar, proposem dos clàssics: Torre de l’Aigua o Torre del Palau?
La Torre de l’Aigua
La Torre de l’Aigua és un dels productes d’enginyeria més potents de Sabadell. Amb un dipòsit de 300.000 litres a la part superior, a través dels pilars laterals rebia i servia l’aigua que obtenia de mines i pous de la segona capa aqüífera del riu Ripoll. L’artefacte té noms i cognoms. L’obra arquitectònica s’atribueix a l’arquitecte sabadellenc Josep Renom, encara que també hi hauria tingut un paper destacar l’arquitecte tècnic Lluís Homs. La de la Torre de l’Aigua és una de les visites guiades estrella de la Festa Major de cada any, i més de 100 anys després, continua sent una icona de la ciutat.
La Torre del Palau
La Torre del Palau és cilíndrica, té quatre plantes i un terrat amb merlets. Inicialment mesurava 24,5 metres, després diverses reformes al llarg dels segles, actualment fa 26,70 metres. No té fonaments originals, se sustenta pel propi pes de l’edifici, sobre uns murs amples. En els anys 90 del s. XX es va fer una actuació de micropilotatge per a assegurar la seva sustentació. La seva funció era bàsicament defensiva o de “castell fronterer”.
