La recent visita guiada per Festa Major a les escultures del Parc Catalunya va permetre conèixer més detalls d’aquests elements que es troben en diferents punts del recorregut. Sigui en el moment de la visita o en qualsevol altre, però, la realitat és que no són alienes a una situació que es viu a tota la ciutat com és el deteriorament en què es troben algunes d’elles, ja sigui pel vandalisme o la manca de manteniment que han patit en les últimes dècades.
El ‘Monument a Campoamor’, de Benet Ferrer / AINA TORRES
Sense anar més lluny, la primera escultura que es va instal·lar al parc, ‘L’arbre de ferro’ d’Antoni Marquès (1986), està plena de pintades que l’embruten i amb alguns forats a la base. Alguns veïns, com la Juana, creuen que hi ha algunes escultures que “les podrien arreglar una mica”, perquè “hi ha gent que no les acaba de respectar”. Sense anar més lluny, l’A de barca de Joan Brossa a la gespa del parc estrenava una corda que la delimita aquesta Festa Major. I un dels pals de fusta que sustenta la corda ja estava trencat -partit per la meitat-, el passat diumenge al matí. A l’homenatge a l’handbol, hi falta la placa commemorativa -va ser robada-. I fora del parc, a Sant Oleguer, ben a prop hi ha els monuments a Ramon Torras i a Pere Sant, i als dos els falta alguna part.
El monument a Campoamor
Des de l’associació de veïns de Can Rull, Cifuentes i la Via Alexandra, el seu president, Juan Moreno, apunta que “s’hauria de fer un manteniment més recurrent. Tot quedaria més bonic”. Un dels exemples més clars d’aquesta manca de manteniment és el Monument a Campoamor, de Benet Ferrer, situat a la rotonda del carrer de Goya amb el passeig del Comerç que mira cap a l’estació de Renfe Sabadell Sud. En els darrers mesos s’ha replantat la rotonda, cosa que l’ha dignificat de nou, i l’Ajuntament està estudiant la rehabilitació de la peça, però encara sense concretar quan podria ser una realitat. La presidenta de l’Associació de Veïns de Campoamor, Montserrat Muniente, explica que, “defensem que es conservi, es restauri i estigui bé. Ens van dir que la restaurarien però, de moment, res”. L’obra de Benet Ferrer vol representar un pal de situació d’un lloc de pas important, com és aquesta cruïlla. I també es pot llegir com a homenatge a la figura del cap d’estació. Muniente assenyala que “el fet que va existir un cap d’estació cada vegada ens queda més lluny, i això ens recorda que hi havia aquesta funció”.
