Al Parc de Catalunya hi ha nou escultures que diversos sabadellencs han volgut conèixer de ben a prop en una visita guiada in situ organitzada pel Museu d’Art aquest diumenge de Festa Major. Són diferents propostes que homenatgen persones o col·lectius, i algunes figures són popularment més conegudes que d’altres. La proposta també ha permès veure l’estat en què es troba cadascuna d’elles, algunes de les quals estan pintades, vandalitzades o degradades.
A de Barca
A la gespa de sobre el llac del parc descansa novament l’A de Barca de Joan Brossa. A principi de juliol va ser retirada parcialment per ser reparada. Ara torna al seu emplaçament envoltada d’una tanca que impedeix seure-hi, una acció que feien molts ciutadans per descansar i gaudir les vistes. La tanca, que és nova, estava trencada en el moment de la visita.
/ DAVID CHAO
És un poema visual: la lletra ‘A’ majúscula i inclinada que fa de vela representa una metàfora de la literatura com a guia del curs de la vida, en la qual la cultura i la intel·ligència fan avançar la humanitat. L’escultura, de bronze, data del 1996 i, tot i que és una obra ideada per Brossa, la realització la va fer l’escultor sabadellenc Antoni Marquès i es va materialitzar a la foneria Barberí de Riudellots de la Selva (la Selva, Girona).
A Catalunya i l’Estatut
Just a sota de la senyera que presideix el pont que creua el llac, hi ha una placa commemorativa que és una mena de benvinguda a la ciutat; s’anomena A Catalunya i l’Estatut. A la placa hi ha escrit un text, un preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en què es fa referència a com Catalunya vol tractar els seus ciutadans, amb els valors de llibertat, justícia i igualtat.
/ DAVID CHAO
L’autoria de la placa és desconegut. Es va instal·lar a la paret el 10 de setembre del 2006, un dia abans de la Diada. I és, precisament allà, on anualment se celebra l’acte institucional de l’Onze de Setembre a Sabadell.
Sabadell a l’handbol
En motiu del 50è aniversari de l’inici de la pràctica de l’handbol a Sabadell, Joan Vila-Puig Morera va signar el 1994 un homenatge a aquest esport al principi del passeig de l’Aragó del parc.
/ DAVID CHAO
A dia d’avui, però, només en queda la pedra que aguantava la placa, que va desaparèixer. De les 77 escultures públiques que hi ha al carrer, des del Museu d’Art s’indica que aquesta i una altra que hi havia hagut a la plaça de Vila Arrufat són les úniques dues que han desaparegut.
A Ernest Lluch
L’any 2000, la banda terrorista ETA va assassinar l’economista i polític Ernest Lluch, que havia sigut portaveu del PSC al Congrés i ministre de Sanitat i Consum. El 2001, Sabadell li va dedicar una placa d’homenatge amb un missatge que fa referència a la llibertat d’expressió i de pensament. Al principi, era un quadrat pentagonal amb bigues de fusta. Posteriorment, es va fer de pedra i s’hi va afegir un roure, símbol de la seva carrera política i la força amb la qual defensava la llibertat. És a la denominada plaça d’Ernest Lluch, on hi ha els tobogans i l’oficina del parc.
/ DAVID CHAO
El 8 de desembre de 2005 es va col·locar una altra placa d’homenatge a les víctimes del terrorisme coincidint amb el 15è aniversari de l’atemptat terrorista d’ETA a Sabadell en què van perdre la vida sis membres de la Policia Nacional.
Memorial en record a les víctimes del terrorisme
L’homenatge de Sabadell a les víctimes del terrorisme té un segon espai, com és el memorial que hi ha en un altre punt de la plaça d’Ernest Lluch. En aquest cas, el 10 de desembre de 2010 es va erigir un memorial coincidint amb els 20 anys de l’atemptat d’ETA a Sabadell en el qual van perdre la vida sis membres de la Policia Nacional.
El memorial de record a les víctimes del terrorisme a Sabadell / WIKIMEDIA
Es tracta d’un record cap als sis policies nacionals assassinats quan es dirigien a la Nova Creu Alta (Ramón Díaz García, Juan José Escudero Ruiz, Juan Gómez Salazar, Eduardo Hidalgo Carzo, Miguel Marcos Martínez i Francisco Pérez Pérez). I també homenatja el policia municipal Joan Bisbal Vilardell, assassinat pels Grapo el 22 de maig de 1979, i a Antonio José Martos Martínez, mort en l’atemptat d’ETA amb cotxe bomba el 19 de març de 1992 a Sant Quirze del Vallès.
Monòlit dedicat a Lluís Companys
Tot i que va néixer a El Tarrós (Urgell, Lleida), Lluís Companys va ser diputat per Sabadell i no era estrany veure’l per la zona de la masia de Can Rull, a la part del Parc de Catalunya que hi ha a l’altra banda de l’avinguda d’Andreu Nin. Per això, al davant de la masia és on es va erigir un monòlit que l’homenatja i recorda el president de la Generalitat afusellat per la dictadura franquista al castell de Montjuïc.
/ DAVID CHAO
Habitualment, el mes d’octubre també s’hi celebra una ofrena floral de record de Companys.
Arbre de ferro
Aquesta és la primera escultura que es va instal·lar al parc, el 1986. L’Arbre de ferro, d’Antoni Marquès, està volgudament situat al centre del parc i se situa sobre el forat on es va enterrar simbòlicament un cotxe de desguàs en una de les plantades populars d’arbres al Parc Catalunya.
/ DAVID CHAO
A la punta més alta de l’escultura hi havia hagut un parallamps. La peça, de ferro, fa 8,30 metres d’alçada i 1,20 metres d’amplada.
L’home de bronze
Al punt més elevat del parc hi ha l’escultura dedicada a l’alcalde Antoni Farrés i Sabater, que va ser el primer batlle de Sabadell de la democràcia i durant dues dècades consecutives: des del 1979 al 1999.
/ DAVID CHAO
Es tracta d’una escultura fosa en bronze del sabadellenc Agustí Puig que ressalta els trets físics més característics de Farrés, com eren el seu nas punxegut i les cames llargues. A part, el Parc Catalunya va ser un dels projectes més rellevants que va deixar el llegat d’Antoni Farrés, i l’escultura mira cap a la ciutat a la qual es va dedicar. L’escultura data del 2011 i és la més recent que hi ha.
Rotary Club Sabadell
Fora del Parc Catalunya -al davant de El Corte Inglés- però inclosa en la visita guiada, hi ha el monument del Rotary Club Sabadell. Data del 2010, i va ser una ofrena d’aquesta organització internacional a la ciutat.
/ MUSEU D’ART
Té una forma de cub recolzat sobre un dels seus vèrtexs i incorpora un engranatge. Transmet la idea del moviment cultural i social que impulsa Rotary i tota la societat.
