Ha passat més de mig segle i continua sent el moment àlgid en els 120 anys de vida del Centre d’Esports. Recordem l’eliminatòria europea contra el Bruges amb un protagonista inesperat, el porter Ismael Comas que va ocupar la porteria arlequinada en els dos partits per un contratemps del titular, el mític Pepe Martínez.
Nit inoblidable. Quan el Sabadell de la temporada 68/69 va signar un quart lloc a la lliga de Primera Divisió -només superat pel campió Real Madrid, UD Las Palmas i FC Barcelona-, probablement tothom pensava que aquella classificació per a la Copa de Fires no seria un fet puntual. El club vivia la seva època daurada a l’elit. La realitat, però, acabaria sent molt diferent i aquell 17 de setembre de 1969 -aquest diumenge farà 54 anys- continua sent la pàgina d’or dels 120 anys d’història arlequinada.
Isamel Comas, somrient, en un acte celebrat al Casal Pere Quart fa uns anys / DS
No va tenir gaire sort el Sabadell amb el sorteig perquè li va tocar un dels equips més forts de l’època a Europa, el Club Bruges belga. “Serà un rival molt dur, amb una gran tècnica que combina amb la força física i un contracop mortífer”, va explicar el tècnic Pasieguito després d’anar a Bèlgica dies abans per veure un partit de lliga davant l’Anderlecht. Tot un avís. De totes maneres, en el duel d’anada a la Nova Creu Alta -que no es va omplir-, el Sabadell va saber frenar l’ímpetu belga i aconseguir una gran renda (2-0) amb els gols de Zaballa, en col·laboració amb José Luis Garzón, i Cristo.
“Allà ens van passar per sobre”
Semblava un gran resultat per afrontar la tornada, com reconeix Ismael Comas, el sorprenent porter titular de l’eliminatòria per una afecció hepàtica que va patir el titular, Pepe Martínez. “Tot i el 2-0, sabíem que el Bruges tenia un gran equip i el seu estadi es va convertir en un infern. Un ambient increïble. A la primera part ens van passar per sobre, no els podíem parar. El 3-0 del descans ho diu tot. El gol de Palau ens va donar una mínima esperança, però van arribar dos gols més i vam marxar amb una maneta”, recorda amb el seu tarannà alegre i cordial.
L’Ismael, que ha complert 80 anys en un envejable estat de salut, va convertir-se en l’etern porter suplent d’aquell Sabadell. Va disputar 17 partits de lliga en els seus 4 anys d’arlequinat, sempre a l’ombra del mític Pepe Martínez. “És dur no jugar gairebé mai, però jo tinc un gran record del Sabadell. Vaig ser molt feliç. L’ambient a la plantilla era extraordinari, ens aveníem molt tots els jugadors. Els bascos, els valencians, els catalans… Vam fer un gran grup”, rememora. Ell va néixer a Mequinenza, però el futbol el va portar a Catalunya: “FC Barcelona, Sabadell i Sant Andreu són i seran sempre els meus clubs, els porto al cor”.
El futbol ha canviat molt en aquest mig segle des de la gesta arlequinada a Europa, començant per la porteria: “no té res a veure. Abans el porter només estava per parar, ara se li demana de tot. També és cert que en la meva època gairebé era impensable fer canvis a la porteria i, ara, és més normal fer rotacions”. Queda molt lluny aquella eliminatòria amb el Bruges, però l’Ismael ho recorda com si fos ahir: “Fins ara, puc dir que vaig jugar els dos únics partits europeus a la porteria del Sabadell”. És cert.
