El ràpid creixement de Sabadell com a motor de la indústria tèxtil llanera de Catalunya i Espanya ha centrat la primera jornada d’un nou cicle de la Delegació del Vallès d’Enginyers Industrials de Catalunya. L’auditori de la seu sabadellenca de l’entitat, al carrer de la Indústria, 18 (Centre) s’ha omplert per conèixer, precisament, l’orgien d’aquest carrer i com simbolitza el creixement del tèxtil al municipi a mitjans del segle XIX. Sobretot, el “districte llaner” de la localitat, tal com defineix la historiadora Montserrat Llonch el període de 1870 i just abans de l’esclat de la Guerra Civil.
L’economista Enriqueta Camps va situar com era Sabadell en a finals del s. XVIII que, segons el primer cens de 1787, tenia uns 2.000 habitants. Ràpidament, però, la ciutat creix molt i “el segle XIX la població es multiplica per 100 en dos segles, i hi va haver una transformació bestial”. En termes percentuals, el creixement en nombre d’habitants era superior al de Barcelona, si bé la ciutat comtal guanyava en termes absoluts. Camps va assenyalar com, abans que arribés el ferrocarril el 1855, vapors com els de Magí Planas i el Pissit ja funcionaven i calia transportar les mercaderies amb carro. Era una època en què Sabadell rebia molts treballadors de comarques com el Moianès, el Bages, l’Anoia o la Cerdnaya; comarques amb tradició drapera.
L’arribada del ferrocarril
Al llarg de tota la sessió es va subratllar la importància de l’arribada del ferrocarril el 1855, que l’historiador Esteve Deu va remarcar que era imprescindible pels empresaris perquè “era necessari disposar d’un transport ràpid, molt barat i amb alta capacitat”. El tren, va destacar, arribava a Sabadell només set anys després que ho fes la primera línia d’Espanya entre Barcelona i Mataró.
En aquest sentit, l’arribada del tren, “gairebé vint anys després del primer vapor [que datava del 1836-38]”, va permetre reduir el cost d’importar el carbó principalment de llocs com Astúries i Anglaterra.
L’arquitecte Jaume Puig va oferir una visió urbanística del creixement d’aquest districte llaner, amb paper destacat del carrer de la Indústria, que connectava l’estació amb la zona del mercadal a l’actual passeig de la Plaça Major. Puig va recordar que el primer carrer que es va intentar obrir a prop de l’estació va ser el de Casanovas, el 1869, mentre que el projecte d’Indústria és del 1879.
Per la seva part, Montserrat Llonch va fer una síntesi de com es venia Sabadell i de quina forma les empreses tèxtils feien valdre el seu producte. Llonch va apuntar que entre les indústries “hi havia col·laboració en uns temes i competència en altres, cosa que genera vocació de millorar”. I, com va dir, al voltant de les indústries tèxtils van sorgir altres oficis com els de reparacions, accessoris, construcció de maquinària, etc.
Enginyers de Catalunya obre un debat a tota la ciutat: quin futur té Sabadell?
