El sabadellenc Juan Cortés (1965), àlies Duquende, una de les figures més respectades del cant flamenc, actuarà el divendres al Teatre Paral·lel 62 de Barcelona amb un altre dels grans del gènere, Pedro el Granaíno. “Ara visc a Andalusia i feia temps que no venia a actuar a la meva terra, Catalunya”, comenta il·lusionat el de Can Puiggener.
El Duquende oferirà un espectacle de “flamenc pur sense fonamentalismes ni fusions”, acompanyat d’un pianista i d’un guitarrista, avança l’artista. El concert estarà ple de cants tradicionals com tarantas, soleás, alegrías i bulerías.
Fa 50 anys que el sabadellenc va debutar musicalment. “Tenia només 8 anys i era en un concert de Camarón de la Isla en el Palau d’Esports de Barcelona. Doncs em va treure a cantar a l’escenari! Tu imagina’t com em va marcar això!”, rememora.
La fama va trigar una mica més a arribar-li. Les seves primeres cançons, composades des de casa, estaven inspirades en el Ripoll i en el poeta Garcia Lorca, explica. “La meva família no necessitava diners, tenien una bona feina. Per això cantava per plaer”. Amb 20 anys, va començar a compondre àlbums i a fer concerts perquè el coneguessin “els més grans del flamenc”, diu.
I així va ser, recorda. “Van rebre el missatge”. Va captar l’atenció del guitarrista José Fernández Torres, conegut com a Tomatito, amb qui va actuar en nombroses ocasions; va enregistrar cançons amb el Manzanita; i, finalment, va voltar per tot el món actuant amb el guitarrista de flamenc de més renom internacional, Paco de Lucía. Va ser el cantaor que més temps el va acompanyar.
“He recorregut el món 14 o 15 vegades actuant. He vist cultures molt diferents que m’han aportat personalitat”, comenta.
El Duquende viu a Màlaga, a davant de la platja. No té problemes a admetre que es guanya molt bé la vida. S’inspira quan cau el sol en el seu estudi musical. S’hi pot posar a les 21h i estar-s’hi fins a les 5h. “M’agrada la nit. El temps es para i m’és igual tota la resta. És que el flamenc és art! És un pulmó, és una manera de viure i de sobreviure. Aquesta és la veritat del que sento”.
