L’actriu Mercè Martínez (Sabadell, 1976) ens va advertir ara fa un any que estàvem a punt de “fotre’ns un tret al peu”. Actuava a la comèdia musical Golfus de Roma, que feia un mes que havia arribat en català al Teatre Condal procedent de Madrid.
La productora hi havia invertit molts diners, amb un pressupost de més d’un milió d’euros. Traducció de l’obra, més d’una vintena d’intèrprets, música en directe, contractació d’actors catalanoparlants, moltes setmanes d’assajos remunerats… Però la cosa no rutllava com esperaven, la platea no s’acabava d’omplir. “Fer cultura en català es va convertint en una proesa i en una temeritat per la quantitat de diners que pots arribar a perdre”, piulava aleshores la sabadellenca, que si res no canviava augurava “menjar-se els torrons a casa”.
El final ha estat feliç. La comèdia musical, dirigida per Daniel Anglès i Roger Julià, es va prorrogar després d’una gran reacció per part del públic. I l’alegria no acaba aquí, perquè Golfus de Roma suma vuit nominacions als premis Butaca, només superada per Tots eren fills meus (Teatre Lliure), amb onze. Mercè Martínez opta a guanyar el guardó com a millor actriu de musical.
“Sempre que es pugui s’han de potenciar les opcions en català, perquè mires la cartellera i és tot el castellà. Haviem sigut una potència molt gran a nivell i ha marxat tot a Madrid, on arriben tots els AVE”, explica un any després que fes el crit d’alerta per la falta de públic. “Els musicals sonen mil vegades millor traduïts en català que en castellà, pel nombre de síl·labes”, afegeix sense embuts l’actriu, una cara coneguda de Porca Misèria i La Riera.
La nominació al premi Butaca li fa especial il·lusió per l’exigència del musical: “Em va costar moltíssim. És un dels papers que més m’ha costat fer. És molt petit a nivell d’escena, però dels més grans que he fet a nivells de dificultat. Havia d’estar molt bé físicament”.
Tot i l’alegria, dona per fet que no el guanyarà. Creu que ho farà alguna de les altres nominades: Ana San Martín, també actriu a Golfus de Roma, o bé Àngels Gonyalons o Mariona Castillo, per L’alegria que passa. “Són molt potents, tres bèsties pardes amb papers estupends, molt més grans que els meus. Estic seguríssima que no el tindré”. Martínez ja va guanyar un premi Butaca el 2012 per La vampira del Raval.
Una ‘mamarratxada’ molt divertida
Fins al 19 de novembre, Martínez continua al Teatre Condal representant la comèdia de terror itinerant La noche de los muertos vivientes. “És una mamarratxada molt divertida, una comèdia de riure per a tots els públics. És una mena de túnel terrorífic en què s’ha d’improvisar molt. Per a mi és una nova manera de treballar”. També està dirigida per Roger Julià, a qui defineix com “un màster de la comèdia”.
Mercè Martínez a ‘La noche de los muertos vivientes’, al Teatre Maldà / ACN
L’obra proposa entrar per la part del darrere del teatre i fer un recorregut de por (amb una zona segura, sense ensurts per a qui ho vulgui) per la zona de camerins i per darrere l’escenari. “És curt, però intens. Que vingui tothom, de moment no se’ns ha mort ningú d’un atac de cor”, bromeja l’actriu d’El Tigre, que després d’encisar el Fresc es representarà unes quantes setmanes al Teatre Texas de Barcelona.
