És un dels màxims responsables de la resposta a qualsevol emergència a Catalunya: sigui una inundació, una forta llevantada o una crisi en una planta amb materials perillosos. Sergio Delgado és el subdirector general de Programes de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. Aquests dies ha posat a prova el sistema d’alerta per sirenes i mòbils al Vallès, amb l’objectiu d’estar preparats per a una fuita química. Mai diguis mai, diu la dita.
Què s’ha de fer en cas d’emergència greu per la fuita d’un material tòxic?
Qui escolti la sirena s’ha de confinar, perquè és la mesura adient per autoprotegir-se. S’ha de buscar un espai aïllat, tancar portes i finestres, taponar els punts per on pugui entrar aire de l’exterior, aturar els sistemes de climatització i també evitar beure aire de l’aixeta.
Suposo que Hollywood ha fet molt de mal. En les pel·lícules nord-americanes tothom agafa el cotxe i surt corrents.
Una cosa és una evacuació preventiva per huracà com a les pel·lícules i una altra un núvol tòxic. El grau de confinament dins d’un vehicle és inferior que en un habitatge. És millor entrar a casa, a l’oficina, al taller, on sigui que puguis estar tancat i no puguis respirar el núvol tòxic, encara que no sigui visible.
Què vol dir?
Pensi que moltes substàncies no tenen color ni olor, però poden tenir conseqüències sobre la salut, i en altes concentracions poden provocar danys irreversibles o la mort.
Sergio Delgado, subdirector general de Programes de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya / CEDIDA
De què depèn l’abast dels danys en les persones en el cas d’una emergència greu? Tots els riscos són iguals?
L’impacte sobre les persones depèn de la concentració del material tòxic, del temps d’exposició i de la proximitat respecte al lloc de l’accident. Hi ha sis instal·lacions de risc a Barberà, Santa Perpètua i Polinyà, de les quals tres tenen un risc més alt. A banda, tenim la proximitat amb les indústries del Vallès Oriental.
Com funciona el sistema d’emergències en cas d’un incendi i fuita de substàncies tòxiques?
L’empresa ho ha de fer saber al Centre de Comunicació d’Emergències de la Generalitat. Des d’aquí es procedeix a fer els avisos a la població, tant a través de les sirenes com als telèfons mòbils que es geolocalitzin a la zona afectada i la rodalia, per evitar que ningú s’hi desplaci. En paral·lel, el gabinet de comunicació ho publica a Emergènciescat i ho comunica a mitjans nacionals i locals.
A països com el Japó compten amb un sistema automàtic d’emergències. Tan bon punt es detecta un terratrèmol o un tsunami, apareix un missatge automàtic amb tots els detalls a mòbils i a través de la ràdio i la televisió públiques. Aquí no funciona així?
A diferència del Japó i els Estats Units no s’emet un missatge automàtic sobreimpressionat a les televisions o en una locució a la ràdio. Serien els mateixos periodistes qui ho comuniquen.
Una de les sirenes d’emergències situada a Barberà del Vallès / VÍCTOR CASTILLO
Un accident químic és una de les possibles emergències, però quines són les més freqüents al Vallès? Les inundacions?
Històricament, el Vallès ha patit situacions d’emergència per inundacions i, en un context de canvi climàtic, es poden repetir episodis de pluges intenses que provoquin la pujada sobtada de les rieres i inundacions en zones urbanes, com les que va patir Terrassa fa poc. A banda, un altre dels riscos poc coneguts és el vent, que pot ser molt fort a la comarca, com va passar el novembre de 2014.
En aquests dos casos, poden arribar a sonar les sirenes?
No, però es podria decretar el confinament a través d’una alerta als telèfons mòbils. En el supòsit d’un episodi de pluges torrencials, també es recomanaria no treure el vehicle ni travessar zones inundables.
MAPA: Vius al costat d’un risc químic? Prop de Sabadell hi ha tres zones crítiques
