Qualsevol temps passat va ser millor. Un tòpic que s’adapta com anell al dit en l’actual situació del Centre d’Esports i Deportivo de la Corunya, dos històrics en hores baixes que per primera vegada s’enfrontaran en la tercera categoria estatal. Fins ara, ho han fet 56 vegades entre Primera (16) i Segona Divisió (40).
L’últim antecedent a la Nova Creu Alta va ser la temporada 13/14 amb un 0-3, però hem volgut lligar la prèvia d’aquest retrobament amb la darrera victòria arlequinada, fa dotze anys, i el fil conductor del golejador arlequinat, Manu Lanzarote, com a protagonista. El davanter barceloní va deixar empremta del seu pas pel Sabadell en dues etapes (2011-2013 i 19/20) i ara ha rememorat pels lectors del Diari de Sabadell i aficionats del Centre d’Esports el gol que va significar el triomf arlequinat.
Despistar a Aranzubia
Un gol espectacular, gairebé des de 40 metres que Manu recorda a la perfecció: “Era una falta molt llunyana, però la idea era llançar en direcció a porteria perquè podia desviar la pilota qualsevol jugador… Recordo que Antonio Hidalgo va fer un gest amb el cap que juntament amb el bot va despistar Aranzubia. Potser vaig tenir una mica de sort, però el més important és que la pilota va entrar i va significar la victòria i una gran alegria per a l’afició. Ho va celebrar moltíssim perquè el Deportivo acabava de baixar de Primera i era el gran candidat a l’ascens, com així va ser”.
/ Lluís Franco
La situació era ben diferent de l’actual. “El Sabadell, en canvi, venia de pujar a Segona A, precisament a Ipurúa contra el ‘meu’ Eibar. Tenia una base, un bloc fet, i amb les incorporacions vam protagonitzar una gran arrencada de lliga. Recordo que en el partit de Riazor, a la primera volta, ens podíem posar líders en cas de guanyar. Vam perdre per 2-1. Aquell Sabadell de Lluís Carreras feia un bon futbol i vam assolir la permanència amb antelació, també gràcies al descens del filial del Vila-real”.
Manu Lanzarote guarda un gran record d’aquella etapa. De fet, li va donar l’oportunitat de tastar la Primera Divisió. “Quan estava a l’Eibar, fins i tot veia difícil jugar a Segona A. Ho vaig aconseguir amb el Sabadell i allò em va permetre després fer el salt a l’Espanyol. Sempre li estaré agraït al Centre d’Esports, Carreras i Óscar Perarnau, que és qui em va fitxar”.
Si un jugador ha fet aixecar la graderia de la Nova Creu Alta, ha estat Lanzarote. D’aquells futbolistes que quan tenen la pilota passen coses. “Jo sempre he viscut el futbol com un espectacle i l’aficionat ha de veure coses diferents, no un partit onze contra onze que no passi res. Jo ho intentava i vaig gaudir moltíssim amb la samarreta arlequinada”.
/ Lluís Franco
El gol al Deportivo va ser important, però no el més maco. El protagonista ho té clar: “em quedo amb dos que li vaig fer al Girona. El de Montilivi, per la dificultat d’engaltar de primera, penso que és millor que el de la Nova Creu Alta per l’escaire amb un camp enfangat”.
Retorn, ascens… i Mackay
Un total de 17 equips ha defensat Lanzarote durant la seva trajectòria. Podem citar, entre altres, el Sant Andreu, Eibar, Sabadell, Espanyol, Alavés, Saragossa i aventures en el futbol grec i la lliga de l’Índia. En el seu retorn al Sabadell, la 19/20, va tenir menys protagonisme, però va participar en el memorable ascens a Marbella, en un play-off atípic i inoblidable. Allà va compartir, per cert, vestidor amb Ian Mackay, que aquest dissabte tornarà a la Nova Creu Alta com a rival. “Vaig coincidir amb ell en les dues etapes al Sabadell. I com a rival, ens va barrar el pas de l’ascens quan ell defensava el Ponferradina i jo el Sant Andreu en uns penals”, recorda. “Un gran porter que segur serà rebut amb estima per l’afició, com ho va ser també David de Navas”.
/ Lluís Franco
Lanzarote continua lligat al món del futbol. Exerceix la direcció esportiva del futbol femení a Badalona després de la seva experiència amb l’Escola que duia el seu nom i també ha tingut una recent experiència en la Queens League dirigint l’equip de Las Troncas, que ha deixat. Li agradaria ser entrenador d’un club professional i té clar el seu desig: “algun dia m’agradaria molt fer alguna cosa al Centre d’Esports. Sé que pot arribar”.
