Sempre llueix el pin de la Verge de la Fuensanta a cada outfit. Els que estan banyats en or, que provenen de Múrcia, per a les americanes que es posa en les ocasions més especials. La resta, per la roba de batalla. “La Verge sempre la porto amb mi”, diu.
L’Antonio Padilla va entrar a l’Hermandad l’any 1995 i fa uns anys que n’és el president, després de la mort de Vicente Lorente. En uns dies arrenca la campanya solidària per recollir aliments i fer lots de Nadal per tot aquell qui ho necessita. L’entitat recull aliments de tothom qui vol participar a través de dues grans festes: la xocolatada popular i las migas de la Fuensanta. La primera cita tindrà lloc el 12 de novembre a les 9.30h a la parròquia del Sagrat Cor. Fan una crida a la solidaritat. Pels veïns que ho necessiten.
La solidaritat sempre ha estat un dels pilars vertebradors de la Fuensanta. Fa uns vint anys vau recuperar la campanya de Nadal. Per què ? L’Hermandad es va fundar el 1952 i, en aquella època, la gent ho passava molt malament. En un context de postguerra, es passava molta gana. L’Hermandad passava per les cases del barri per recollir aliments de qui més tenia i donar-los-hi a qui pràcticament no podia menjar. Les tradicions dels nostres pares no s’han de perdre. No estem en la mateixa situació, però hi ha necessitat entre la gent del barri.
L’entitat, que celebra els 71 anys, va ser una de les primeres a fundar-se al barri de Ca n’Oriac. Em conta que vostè va conèixer la Fuensanta i s’hi va enamorar. Sí, sí… [riu]. Jo anava a robar les monedes a la verge. Era un marrec. Per les llaminadures. El capellà em va enxampar, però mai no va dir res. Eren els anys 1970… encara estava Franco… i hi havia mà dura. Un temps després, havia de fer la catequesi, i em vaig trobar amb aquell capellà. Mai no va dir res. Jo ajupia el cap i ell reia. Durant aquell temps em vaig enamorar de la Fuensanta i de l’Hermandad. Mira si va ser important, que va ser una de les primeres a Sabadell, que la primera plaça que es construeix a Ca n’Oriac és la de la Fuensanta. Sempre ha estat tota una institució. Li diuen la romeria dels murcians… Tot i que tothom és benvingut… jo soc nascut a Sabadell i no tinc cap arrel a Múrcia!
Centrem-nos en la campanya solidària. Com seran els lots? I, sobretot, per a qui? Pensem molt en els nens petits. Cada lot, que en fem uns seixanta, té una vintena de productes i incorporem torró, xocolata, neules, pa i productes que no caduquen ràpidament. Aquest any demanem, sobretot, oli. Una ampolla d’oli costa 9 euros! Amb la inflació i les guerres… ha pujat molt i no tothom s’ho pot permetre. Per això, qui pugui ajudar… I els lots els repartim, sobretot, a la gent de la zona nord, tot i que no li neguem a ningú que ho necessiti. Normalment, són persones que ja sabem que ho estan passant malament.
Teniu la sort de comptar també amb l’ajuda d’algunes empreses. Panabad sempre ens ha regalat un pa de mig quilo per cada lot i ens dona el pa per a fer las migas. Però aquest any s’han unit dues empreses més, Smatsa i TUS. Ens donen diners per poder comprar productes per fer els lots.
Tot i la inflació, espereu que les donacions es mantinguin? Cent per cent. A la xocolatada vindran unes 300 persones, que és gratis. La fem nosaltres mateixos. Però las migas són molt populars. Hi venen més de 500 persones, un dinar popular a dos euros. Les fem al carrer, amb el foc a terra… i ve molta més gent. I, amb els diners que recaptem, comprem més productes per fer els lots.
La Romeria de la Fuensanta / D.S.
Són uns vint anys. Segur que s’ha trobat amb històries molt emotives. Recordo una família que sortia de la parròquia, on recollien aliments de Càritas. La nena deia al pare que tenia gana. Saps quin mal fa, això? Aleshores, m’hi vaig apropar i els hi vaig dir que s’enduessin un lot. Un altre cas va ser el d’una senyora gran que va arribar plorant a dir-nos que estava mantenint el seu fill, la jove i els néts. Aquestes històries t’arriben. I ajudar-los, tot i que és puntual, és súper reconfortant. És una ajuda, sé que no els hi soluciona la vida. Però és gratificant. Quan ajudes algú i els ulls li brillen, i t’abraça… és un orgull.
La Hermandad s’ha agermanat enguany amb la Cofradía Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de los Dolores de Badia del Vallès. En què s’ha concretat aquesta unió? Ens hem fet grans. Ara som més, una família. Va ser per casualitat: van fer una crida d’auxili a les xarxes socials perquè necessitaven voluntaris per a dur el Crist. Jesús de Nazareno havia de sortir. Per la Verge sí que hi havia gent, però per Jesús no. Aleshores, nosaltres vam voler fer un cop de mà. Unes quinze persones de la Fuensanta van anar-hi. Des d’aleshores, va haver-hi una gran complicitat. Ens fem cop de mà sempre. Venen a tots els actes, i nosaltres als seus.
Antonio Padilla: “La Fuensanta hauria de ser la patrona de Ca n’Oriac”
