La rumba catalana és un gènere molt conegut i admirat a Catalunya. L’escena ha tingut grans artistes que han deixat una herència enorme. Llegat que s’ha mantingut viu i que fa que, actualment, nous grups entrin en aquest món. Un d’ells és la banda castellarenca Lòxias, formada per Júlia Luján (veu), Jan Gili (guitarra), Albert Gaitan (caixó) i Simón Sánchez (guitarra i baix), qui es prepara per presentar el seu primer disc ‘Jari Jarana i la Rumba Tranquil·la’.
Què és i com neix Lòxias?
Som un grup de rumba catalana. Es podria dir que vam començar el 2016, primer com a grup d’amics. A tots nosaltres sempre ens ha agradat la música i entre cançons, lletres i assajos espontanis vam anar fent. Però un bon dia vam veure que estàvem començant a crear alguna cosa pròpia i vam decidir que volíem intentar fer-ho més professional.
Per què vau triar la rumba catalana?
És un gènere que a tots els del grup ens agrada. Nosaltres vam començar fent versions en acústic, però com teníem instruments per fer rumba vam decidir provar-ho. Ja que és una música molt festiva, és un gènere molt emocional i carregada de missatge.
Teniu algun estil concret?
Seguim sobretot la rumba catalana, perquè és la nostra i en tenim moltíssimes influències. Però també bevem del flamenc, la patxanga o experimentem amb estils que ens agraden. Les lletres i les melodies les treballem entre tots. Cadascú arriba amb una idea prèvia i a poc a poc li anem donant forma.
En quin moment decidiu fer el disc?
Primer de tot ens vam centrar a tenir prou cançons pròpies. Tenir un disc era una cosa que ens feia il·lusió, però ho veiem més com una cosa de futur. Fins que un bon dia, en un concert, vam conèixer l’Oriol Brunet i el Simón Sánchez-que són productors-, vam gravar la nostra primera cançó i els va semblar bé arrencar amb el disc.
/ Cedida
Com és gravar un primer àlbum des de zero?
És molt diferent perquè hi ha molts detalls que cal tenir en compte. Nosaltres tenim coneixements bàsics de música, som autodidactes i hem hagut d’aprendre ràpidament. Per sort amb il·lusió i esforç ho hem fet tot. A més a més, l’aspecte econòmic també és important, però en el nostre cas teníem calaix, ja que tot el que guanyem ho reinvertim en el grup.
Què hi pot trobar l’oient a ‘Jari Jarana…’?
Hi trobaran sis cançons. Melodies amb molta honestedat, cançons més alegres, d’altres més pausades o fins i tot més populars. És una barreja d’idees, una primera mostra de qui som i que fem. I esperem que agradi.
Creieu que es pot viure de la música?
És molt complicat, cal dedicar-li moltíssimes hores i esforç. Nosaltres tenim altres estudis i feines, actualment, però sí que és un futur que ens agradaria tenir. Anem a poc a poc perquè no ens volem enganxar els dits. Així i tot, veiem un progrés i ens fa molta il·lusió.
Vosaltres sou de Castellar, com valoreu el suport que teniu del poble?
Tenim un grup d’amics i una base social fidel que sempre venen. Veure que la gent et segueix, se sap les teves lletres i s’emociona és molt maco i una motivació per continuar.
Els últims temps han tornat a sortir grups joves en català. Com ho valoreu?
És molt positiu. Pensem que el català és una llengua oprimida i és molt important que es reivindiqui. Pel que fa a la rumba és un tema que està revifant i creiem que això és bo. Per tant, si nosaltres podem contribuir tot això, ens sentirem molt satisfets.
