El TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) “no és una manca d’atenció, sinó que és just el contrari”, assegura Maria Carme Echeverria, neuropsicòloga i directora executiva de l’associació TDAH Vallès, que afegeix que “és precisament un excés d’atenció que fa que la persona que ho pateix no puguin inhibir cap estímul”. Un trastorn que es calcula que afecta aproximadament un 7% de la població (entre dos i tres estudiants per aula) –i que es dona amb més freqüència en homes que en dones– que a mesura que s’arriba a l’etapa adulta es pot controlar; però quan s’és infant, no. “Es tradueix en una alteració de la funció executiva a l’hora de planificar, organitzar, prendre decisions, gestionar el temps o avaluar els comportaments necessaris per assolir objectius”, detalla Echeverria.
Malgrat tot, es calcula que els casos detectats amb prou feina arriben al 2%. Segons la neuropsicòloga, al mateix temps que hi ha sobrediagnòstic, sovint també hi ha infradiagnòstics. “A vegades, si no hi ha una afectació molt greu en la persona, el TDAH passa desapercebut o directament ni ens preocupem per anar a fer les proves pertinents de detecció”.
Acceptar el diagnòstic
La detecció precoç del TDAH és clau per a una intervenció que ajudi l’infant a desenvolupar el seu potencial i la prevenció de possibles trastorns associats.” Només hi ha una cosa més important que fer un bon diagnòstic, que és entendre’l i acceptar-lo”. La directora executiva de TDAH Vallès assegura que s’han trobat diverses vegades amb famílies que només han acceptat fer les proves del TDAH als seus fills forçades i advertides diverses vegades per l’escola. “I, així i tot, després han tardat fins a dos anys a acceptar els resultats del diagnòstic”, detalla Echeverria, que afegeix que “tothom vol tenir el fill més sa i més perfecte, però un TDAH no és la fi del món, l’infant pot seguir sent el fill perfecte”. En aquest sentit, la neuropsicòloga adverteix que només amb un diagnòstic clar es pot fer “el vestit a mida” que necessita cada infant.
De fet, el TDAH pot tenir diverses comorbiditats. “Un 18% dels infants o adolescents amb TDAH desenvolupen un trastorn més; i un 26% en desenvolupen almenys dos més”, apunta Echeverria. Es refereix a comorbiditats com la dislèxia, l’actitud defensiva, la depressió, el trastorn obsessivocompulsiu o l’epilèpsia, que són “els trastorns que de forma més habitual poden anar lligats al TDAH”.
L’associació TDAH Vallès, de fet, ofereix la possibilitat de fer les proves de detecció i diagnòstic, així com serveis d’educació i teràpia i formació a docents. “Opten sempre perquè se li faci un diagnòstic diferencial a l’estudiant per detectar si realment és TDAH i poder ensenyar a l’alumne a construir tècniques i estratègies per millorar la concentració i el rendiment acadèmic”.
Maria Carme Echeverria, neuropsicòloga i directora executiva de l’associació TDAH Vallès / DS
Desmentir els mites
“El fracàs escolar relacionat amb el TDAH és un mite”. La neuropsicòloga ho diu per desmentir la “lamentable idea que les persones amb dèficit d’atenció són els ximples de la classe”. Els estudis, diu Echeverria, demostren que la majoria dels alumnes que presenten aquest trastorn i que poden ser tractats amb mesures universals arriben a cursar els estudis universitaris. “De fet, aquí al centre, molts dels professionals que hi treballem tenim TDAH i hem aconseguit graduar-nos i fins i tot obtenir certificats de màster o altres titulacions”, reivindica la neuropsicòloga.
En casos més complexos o amb presència d’altres patologies –com les esmentades anteriorment–, detalla Echeverria, sí que el TDAH pot contribuir a un baix rendiment escolar i dificultats d’aprenentatge per a la lectura, l’escriptura i el càlcul.
