Sabadell té des d’aquest diumenge 63 Stolpersteine. La xifra s’ha assolit després de col·locar les llambordes en honor a José García Campillo i Pere Sabater Carbonell, víctimes del nazisme. Tot en dos actes que han permès recordar i recosir la vida d’aquests habitants sabadellencs i que s’han celebrat, respectivament, davant dels domicilis on van viure.
Víctima dels camps
La primera llamborda s’ha col·locat a La Serra d’en Camaró. Concretament al número 49 del carrer de La Serralada. Allà hi va viure José García Campillo (1899), natural de Santomera (Múrcia) d’on va marxar per establir-se a Sabadell. A la ciutat va treballar de filador i durant la guerra civil va lluitar per la República. Posteriorment, es va exiliar a França i tancat a un camp de refugiats. Allà hi va viure fins que amb l’ocupació nazi va ser detingut i deportat a Mauthausen l’any 1940. El 1941 va ser traslladat al camp de Gusen, on va morir durant l’hivern juntament amb 23 sabadellencs més que es trobaven retinguts.
La família de Campillo ha vingut de França per assistir a l’homenatge / David Chao
Acabada la guerra europea la seva família restant es va establir a França, concretament al poble de Besiers (Occitània). I és des d’allà d’on aquest diumenge han vingut alguns dels seus familiars presents a l’acte. La seva neta, Joseline Balot, ha explicat amb emoció el que la llamborda representa per ells: “No tenim paraules, és molt important. Sobretot per la seva memòria i per la de la meva mare. Tota la vida hem volgut refer i honorar la seva història i ara per fi hem pogut”.
Records recuperats
La segona llamborda s’ha col·locat al número 115 del carrer de l’Horta Novella. En aquest lloc hi va viure Pere Sabater Carbonell (1910), qui va treballar a Castellar del Vallès, abans de traslladar-se a Barcelona. Allà es creu que es va afiliar al PSUC i va acabar lluitant a la guerra civil abans de marxar a l’exili. Entre el 1939 i 1941, segons la família, va ajudar a la resistència francesa amb els maquis. L’any 1941 va ser detingut i internat als camps de Sètfonts primer i al de la Vernet d’Ariejà fins al 1944. L’any 1945, juntament amb altres presoners, va ser transportat amb ‘el tren fantasma’ al camp de Dachau d’on va acabar sent alliberat al final de la guerra. Posteriorment, va refer la seva vida a París. A la capital francesa es va dedicar a ajudar catalans supervivents de la deportació, rebent el reconeixement del govern francès el 1957. Finalment va acabar els seus dies a Perpinyà.
La família de Sabater s’ha desplaçat des de Barcelona / David Chao
La seva família es va establir al sud de França, però també a Barcelona. Des d’allà alguns familiars han assistit a l’homenatge. “Per nosaltres representa moltíssim i és preciós, només ens sap greu per la seva filla que va morir i no ha pogut veure aquest acte”, han expressat Laura Rafar i Conxita Virgili, familiars de Sabater. Justament la mort de la filla va permetre trobar uns documents sobre la vida de Pere. “El fill d’uns amics va buscar el nom a internet i a partir d’aquí vam iniciar el procés amb l’Ajuntament per obtenir la llamborda, va ser una casualitat”, han afegit.
Tancant el cercle
Els dos actes han estat presidits institucionalment pel Museu d’Història, l’Ajuntament i l’ONG Amical de Mauthausen. Tots ells han destacat el compromís de la ciutat amb la memòria històrica i la voluntat de continuar recordant als sabadellencs víctimes del nazisme. A Sabadell el projecte va començar el 2018 i amb els anys ha convertit la ciutat en un municipi de referència, sent la ciutat catalana amb més llambordes de memòria- un 10% de tot Catalunya.
