La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha presentat aquest dimecres una col·lecció inèdita de 849 fanzins digitalitzats que la ciutadania podrà consultar en línia. Es tracta d’una col·lecció que inclou uns 2.200 exemplars provinents de tot Espanya que ha anat recollint el professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB Eugeni Giral. Les publicacions daten des del 1970 i fins l’any 2000 i hi tenen un pes específic les obres autoeditades durant la dècada dels vuitanta, de contingut heterogeni. Les temàtiques van des de la música, passant per les creacions literàries, còmics i fins a moviments socials.
Els 849 títols presenten diversitat de temàtiques, idiomes i autories, però tenen tres característiques comunes. D’una banda, són publicacions autoeditades i realitzades amb pocs mitjans; els continguts són heterogenis però comparteixen el fet d’abordar fenòmens i de visibilitzar actors que no apareixen en d’altres mitjans de comunicació de l’època i si bé alguns fanzins són de producció individual, el gruix de la col·lecció està format per obres de creació col·lectiva. També destaca el valor dels seus collages, muntatges gràfics i il·lustracions, sovint fets a mà i amb un procés per obtenir-ne còpies fora del sistema tradicional d’impressió.
Castellà, català i altres llengües
Els fanzins no es distribuïen seguint circuits estàndards comercials com les llibreries o els quioscos, sinó que en general se’n feien poques còpies i es podien localitzar en locals nocturns, entorns de trobada de jovent o entitats alternatives, on ell anava expressament a comprar-los. Els autors dels títols no dipositaven còpies en biblioteques o arxius municipals perquè es poguessin preservar i molt sovint, quan la persona que iniciava una sèrie de fanzins decidia no seguir, la sèrie deixava d’existir.
La dedicació del professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB Eugeni Giral, però, ha permès preservar aquest tipus de publicacions i permetrà analitzar i interpretar les seves formes d’expressió que han estat, al mateix temps, un punt de trobada de persones i col·lectius. “Sovint visibilitzen temàtiques o discursos al marge”, ha explicat Oskar Hernández, gestor de l’Hemeroteca General de la UAB i responsable de presentar aquest fons a Madrid.
Els títols, provinents de tot Espanya, estan majoritàriament escrits en castellà (prop del 85%), però també n’hi ha de redactats en català (el 5,6%) o bilingües (el 4%). Malgrat que són molt minoritaris, també s’hi inclouen exemplars en francès, euskera, anglès, gallec o portuguès, entre d’altres.
