Núria Llunell és una de les professionals més reconegudes dins del teatre català per la seva feina a l’hora de dissenyar la caracterització i el vestuari de les obres. Fa més de vint anys que s’hi dedica, és professora a l’Institut del Teatre i ha guanyat tres premis Butaca: per Doña Rosita la soltera (2014), Jerusalem (2017) i, dilluns passat, Golfus de Roma (2023). No amaga la satisfacció del guardó, que és un reconeixement per haver ideat el maquillatge i la perruqueria de més d’una vintena d’intèrprets perquè es transformessin en pallassos i personatges de circ. Però el seu discurs a la gala de la gran nit del teatre català va posar el dit a la llaga.
“El Departament de Caracterització sempre s’endú un tros molt petit del pastís quan es fa el pressupost d’un espectacle teatral. Tant pel que fa als diners destinats a tenir recursos com els que van destinats als sous”, ressalta la sabadellenca, tal com va fer durant el seu discurs recollint el premi al pavelló d’esports de Premià de Mar. “Si s’hi inverteix, l’espectacle fa un salt qualitatiu molt gran”, assegura Llunell, que darrerament va fer la caracterització de Love, Love, Love i que al desembre estrenarà Amèrica, totes dues obres a La Villaroel. Al teatre Acadèmia es pot veure Els ossos de l’irlandès, de la qual
Se sent una afortunada pels premis, perquè en una temporada pot arribar a treballar en una desena de produccions i perquè compta amb la confiança de grans directors, com Julio Manrique, Xavi Ricart o Dani Anglès. També per haver començat a treballar des de molt jove, quan al carrer de casa seva va topar amb una antiga professora de l’Institut del Teatre, Montse Prat, i li va oferir l’espectacle inaugural del Grec, un Shakespeare sota la direcció de Xicu Masó.
Però assegura que no n’hi ha prou i que li cal compaginar aquesta feina amb la docència. “Què més he de fer perquè es valori la meva feina?”, es pregunta.
Per això demana una aposta decidida al sector. “Els professionals del teatre del país són molt bons, però ens ho hem de creure més. I això implica la caracterització, que en el cinema o a altres països està molt més ben valorada. A vegades ens fa por destinar-hi diners, quan hi ha altres departaments en què se n’afluixen més”, afegeix.
Els premis Butaca
L’alegria que passa, el musical de Dagoll Dagom, i Tots eren fills meus, una producció del Teatre Lliure, van triomfar als Butaca amb cinc guardons cadascun. El primer muntatge es podrà veure a la Faràndula de Sabadell el 3 de febrer de 2024, dins de la programació municipal.
D’altra banda, l’altra sabadellenca de Golfus de Roma, Mercè Martínez, no va endur-se el Butaca a millor actriu de musical a què estava nominada. En una entrevista al Diari, ja avançava que no seria així, per la dimensió del paper i pel talent de les altres nominades.
