La mort de l’atleta Carme Valero, aquest 2 de gener a l’edat de 68 anys, després de patir un vessament cerebral, ha provocat una cataracta de reaccions en l’àmbit esportiu local, català i estatal. De fet, es tractava de la millor atleta del segle XX, amb una trajectòria envejable. De totes maneres, tothom ha destacat, per sobre dels títols i mèrits esportius, la seva gran generositat i el seu caràcter combatiu que va servir per obrir camí en l’esport femení en uns temps molt complicats.
Així ho veu el seu gran amic, Josep Maria Antentas, expresident de la JAS (del 84 al 92), vicepresident de la Federació Catalana i Espanyola i vinculat al món de l’atletisme en diferents àmbits, fins i tot internacionals. “Els dos títols del món es queden petits davant la seva generositat i capacitat per ajudar els altres, fossin o no atletes. Com a anècdota, quan jo era el president de la JAS, ella va ser decisiva per tenir per primera vegada un espònsor com l’empresa Xerox“, subratlla.
També destaca les seves “constants reivindicacions per millorar l’atletisme femení en les dècades del setanta i vuitanta, lluitant per una igualtat de condicions en els entrenaments, serveis mèdics i altres aspectes. Era una avançada en el temps. Això li va crear problemes, però tenia un caràcter directe i mai s’arronsava. Va significar moltíssim per l’esport espanyol quan no hi havia gaires alegries. Va guanyar molts títols i campionats, però jo em quedo amb el seu vessant humà, realment extraordinari”, diu Antentas.
L’actual president de la Joventut Atlètica Sabadell, Jordi Molins, també confirma aquest tarannà de la Carme. “Sense cap mena de dubte ha estat la millor atleta catalana i espanyola del segle XX. No només pels seus èxits esportius espectaculars sinó pel seu paper de pionera en un entorn social que no acabava d’entendre l’esport femení”, reflexiona.
“Per la Joventut Atlètica Sabadell, afegeix, és un honor haver comptat amb ella durant tants anys al nostre club. Tots admiràvem la seva superioritat en l’àmbit català i espanyol que li va permetre ser la gran atleta internacional que va ser. Dos campionats mundials de cros i una Olimpíada, però també infinitat de campionats i rècords d’Espanya en moltes proves diferents. És un palmarès inigualable. Des de la JAS sempre li hem agraït la seva proximitat i disponibilitat en tot moment. A les vitrines del club conservem grans records dels seus èxits cedits per ella mateixa”.
La seva relació amb el seu pare, el Pep Molins, també va ser un fet important en la seva vida. “És evident que l’atleta que corria i competia era ella, i per tant seu és el mèrit pels seus grans èxits, però sense cap mena de dubte el seu entrenador, el Josep Molins, i l’estreta relació que van mantenir sempre, els va marcar a tots dos. La relació no era només a nivell atlètic, la Carme va treballar molts anys a la botiga Esports Molins i el meu pare sempre deia que era la millor venedora. Per tant, entrenava i treballava a l’hora i tot i així va arribar a ser campiona del món. Dubto molt que les atletes russes que competien amb ella fessin altra cosa que entrenar i competir… i les va guanyar!”.
Va ser un tàndem imbatible i aquesta relació estreta s’ha mantingut fins al final. En aquella època van formar un tàndem imbatible i van mantenir la relació molt estreta fins al final. “Vaig veure com li va doldre la mort del meu pare, em trucava cada dia durant l’última setmana i ha resultat que en pocs mesos ens hem quedat sense cap dels dos”, lamenta el Jordi, qui recorda quan jugaven junts de petits. “Per tots els que començàvem a córrer era el nostre exemple. Entrenava amb els nois a causa del seu altíssim nivell i tots ens sentíem importants quan l’animàvem a les competicions pel seu nom i quan ella ens parlava davant de tothom, sempre molt simpàtica”, explica.
Ricard Rof, expresident de la JAS i estadístic del club, a més de publicar diversos llibres d’història, recorda que “vaig tenir la sort de viure de prop els seus millors èxits. Fou l’etapa dels meus inicis a la JAS, fins al punt que tant la Carme com la Montse Pujol (l’altre gran atleta de la JAS), foren els meus ídols esportius, abans que qualsevol futbolista. Era una època en què els desplaçaments de l’equip es feien amb autocar. I tinc bons records d’aquells viatges, ja que la Carme també era de les que més gresca feia dins l’autocar. Vàrem ser afortunats de comptar amb l’empenta de la Carme, la JAS va aconseguir el seu millor èxit de la seva història: campiones d’Espanya de cros per clubs (1976 i 1977)”.
També dona gran valor al fet que “els seus millors èxits fou defensant la JAS, és a dir, un club sabadellenc, sens dubte, una gran promoció pel club i per la ciutat. L’any 1976, en guanyar el seu primer mundial, La Vanguardia va catalogar la gesta de la Carme com la millor assolida per l’esport femení espanyol. Actualment, encara posseeix el rècord de títols com a Millor Esportista Espanyola (4), només igualat per la nedadora Mireia Belmonte“.
El president del Panathlon Club Sabadell, Josep Masip, també lamentava la pèrdua. “Parlar de la Carme és parlar d’una atleta pionera, extraordinària, que va obrir un camí com a pionera: primera dona a competir en uns Jocs Olímpics. Ara que sembla que s’està descobrint l’esport femení, la Carme va fer un pas molt important en una època complicada”. Va ser sòcia de l’entitat diversos anys: “Tenim un gran record de la seva etapa, com a persona i esportista exemplar. Ens deixa massa aviat aquesta gran esportista sabadellenca i universal”.
Claudi Martí, president del Club Natació Sabadell, també estava molt afectat: “”Me n’he assabentat aquest matí i l’impacte i pena han estat grans. Hi vaig parlar fa una setmana i no tenia coneixement que estigués en una situació delicada. La relació era més enllà del Club Natació i la veritat és que estic tocat encara per la notícia”, ha comentat. “Era un referent-subratlla- de l’esport de la ciutat, de l’esport femení i de l’estat, però si una cosa cal destacar és que com a persona encara ho superava més. La seva implicació i l’ajuda que sempre donava a tothom amb un somriure eren impagables. El seu llegat és d’èxits i una història de superació. És la millor atleta espanyola de tots els temps i això perdurarà en el temps i en el seu record”.
A través de les xarxes socials s’han multiplicat els missatges de condol i suport. Entitats, clubs, federacions -la d’atletisme qualifica la Carme com “la dona que va obrir camí, la mare del nostre atletisme”-, ciutadans i polítics han destacat la figura de la Carme, com per exemple l’alcaldessa Marta Farrés: “Ens llevem amb la trista notícia de la pèrdua de la sabadellenca Carme Valero, primera atleta olímpica espanyola a Montreal l’any 1976. Un referent de l’atletisme femení que va obrir camí per a molts. Una gran persona i una pionera. Descansi en pau”.
La regidora d’Esports, Montse González, ha deixat clar que “l’esport sabadellenc està de dol. Ens ha deixat la Carme Valero, la dona, l’esportista, un referent de l’atletisme català i estatal, alumne d’un altre referent com el recordat Josep Molins. Va obrir camí a l’esport femení i es pot afirmar que ens ha deixat la millor atleta espanyola de tots els temps”.
El Centre d’Esports Sabadell és un dels clubs que ha mostrat les seves condolences i també farà un minut de silenci en els prolegòmens del partit d’aquest dijous contra el Tarazona (19 h) a la Nova Creu Alta.
🖤Ens llevem amb la trista notícia de la pèrdua de la sabadellenca Carme Valero. Primera atleta olímpica espanyola, a Montreal l’any 1976.
Un referent de l'atletisme femení que va obrir camí per moltes, una gran persona i una pionera.
DEP pic.twitter.com/zXNgAo9r6e
— Marta Farrés/❤️ (@socmartafarres) January 2, 2024
