El 2024 ha començat amb una pèssima notícia per l’esport sabadellenc. Pocs mesos després de la mort de Josep Molins, ens ha deixat un altre mite de l’atletisme espanyol: Carme Valero. Es pot afirmar que diu adeu la millor atleta espanyola de tots els temps, la primera espanyola a participar en uns Jocs Olímpics, a Montreal l’any 1976. Amb 68 anys no ha pogut superar els seus greus problemes de salut derivats de la Covid en els últims anys. Un vessament cerebral abans d’acabar l’any va deixar-la en coma fins a confirmar-se el fatal desenllaç aquesta matinada, 2 de gener, segons fonts de la seva família.
La nominació de millor atleta del segle XX podria valdre per resumir la trajectòria de Carme Valero en el món de l’esport. Però va ser quelcom més que la guanyadora de dos títols mundials de cros o la primera dona que va participar en uns Jocs Olímpics. Es considera plenament sabadellenca, tot i que va néixer a Terol, a Castelserás, gairebé per casualitat. En una entrevista al Diari de Sabadell explicava que “allà hi tinc família. La meva mare embarassada va anar-hi per visitar la meva germana que estava malalta i vaig néixer jo”. Després, els seus pares es van traslladar per feina a Montflorit i a Cerdanyola i definitivament a Sabadell. “Sense el seu suport hauria estat impossible la meva carrera atlètica”, subratllava sempre.
El seu segon pare, esportiu en aquest cas, va ser Pep Molins, qui ens va deixar fa uns mesos. Amb 13 anys la va reclutar per a la Joventut Atlètica Sabadell (JAS). “Jo veia que corria més que tots els meus companys d’escola i em passava el dia corrent pel carrer. Ho portava a dins. El primer dia a la JAS només em van deixar córrer 20 minuts i em vaig posar a plorar”, explicava. La seva primera prova, encara amb 13 anys, ja va ser la mítica Jean Bouin.
Dos títols mundials
La seva trajectòria seria meteòrica, culminant amb els títols mundials de Chepstow i Düsselford amb només 21 i 22 anys. El ressò mediàtic d’aquells èxits va ser espectacular i la Carme va desplaçar l’esport rei a les primeres pàgines d’una revista tan futbolística com Don Balón. Ella també ho va aprofitar per defensar l’esport femení en uns temps molt complicats. Va protagonitzar durs enfrontaments amb la Federació Espanyola.
També és famosa la frase “pónte una falda i ve tú a correr” al seleccionador després que dubtés del seu estat de forma per anar a un Mundial. “Venia d’una lesió i de tenir la meva filla Carme i em van dir que si no guanyava el títol estatal, no hi aniria. Vaig guanyar i els vaig plantar”, explicava en aquesta entrevista. La seva espina clavada van ser els Jocs de Mont-real: “Tenia opcions de medalla, però la maniobra d’una atleta alemanya a la recta final em va deixar fora”, lamentava.
Va començar a treballar, molt joveneta, a la botiga de Josep Molins a la Rambla. Després ha estat més de 40 anys al món de la banca i ha viscut l’esport des de l’altra banda a la Federació Espanyola amb Odriozola i el Club Natació amb Claudi Martí. “Em va tocar defensar coses que jo havia lluitat com a atleta”, assegurava.
També és una de les esportistes més valorades a la Festa de l’Esport Sabadellenc: el va guanyar quatre vegades (1973, 1975, 1976 i 1977). El Panathlon Club Sabadell mostrava el seu condol a última hora de la nit, entitat de la qual havia estat sòcia, com també el Club Natació Sabadell. També ho farà el seu club, la Joventut Atlètica Sabadell. A les pròximes hores se sumaran les mostres de condol del món de l’esport.
Qui ho desitgi podrà acomiadar-se de la Carme i donar el suport a la seva família en el Tanatori de Sabadell aquest dijous entre les 10 i 16 hores i en l’acte del funeral que se celebrarà el mateix dijous a l’església Sant Fèlix de la plaça Sant Roc a les 5 de la tarda.
