El sabadellenc Josep Molins ha mort a l’edat de 90 anys aquest dijous al matí després de patir una llarga malaltia. Actualment, era el president de la Joventut Atlètica de Sabadell (JAS), càrrec que ha ostentat en les últimes dècades. Marxa un mite de l’atletisme i de l’esport.
Ens deixa una autèntica institució en el món atlètic sabadellenc, estatal i internacional, i també de l’esport en general. Va participar en uns Jocs Olímpics de Roma l’any 1960, ha guanyat la Jean Bouin, ha corregut la Marató de Nova York, ha guanyat innumerables títols estatals. Una vida plena d’energia, sempre disposat a fer coses per l’atletisme. Una de les últimes va ser la creació del museu de la Joventut Atlètica Sabadell, fruit dels elements, estris i tota mena de material que va anar guardant a la seva botiga Intersport Molins de la Rambla, tancada fa més de tres anys.
Malgrat que en els últims mesos el seu estat de salut havia empitjorat, el Josep va poder celebrar el Centenari de l’entitat. Ell es va convertir en el fil conductor d’un film per resumir els 100 anys de l’entitat que tant ha estimat. Gairebé fins a l’últim moment de la seva vida ha baixat a les Pistes de Sant Oleguer que porten el seu nom per entrenar a grups de nens i nenes i donar-los els seus savis consells. Ell sempre s’ha considerat un ‘mestre’ de joves atletes. També era soci molt actiu del Panathlon Club Sabadell, aportant sempre la seva visió del món de l’esport.
Josep Molins durant els actes del Centenari de l’entitat / Lluís Franco
Del Pep també es pot dir que ha estat un personatge singular. Li agradava ser el líder i tenia una gran facilitat per comunicar. Les seves anècdotes són famoses en diferents actes on la Joventut Atlètica Sabadell estava implicada. Encara que fos a l’Ajuntament. Ell aportava missatges divertits i arrencava el somriure dels presents.
La seva mort deixa un buit molt gran en el món de l’esport sabadellenc. Institucions, clubs, entitats, atletes, exatletes, federacions… tothom ha reaccionat de la mateixa manera: recordant el carisma, l’entrega i l’amor que sentia el Josep Molins per aquest esport que ha estat la seva vida.
