Només ha necessitat cinc jornades per sumar els mateixos punts que en les 13 anteriors. Tampoc és una gran estadística el ‘7 de 15’, però seria suficient per aconseguir una permanència tranquil·la, sense passar angúnies. Fins i tot amb una prospecció de superar els 50 punts. Però això és pura ficció. La realitat és que Óscar Cano va arribar al Centre d’Esports en una situació crítica: l’equip arlequinat només havia sumat 7 punts dels primers 39.
Els 7, producte de dues victòries i un empat, van tenir de protagonista a la banqueta a Miki Lladó, fulminat en la jornada 7 després de caure davant el Fuenlabrada a la Nova Creu Alta (0-1). El seu segon, Gerard Bofill, no va ser revulsiu: en sis jornades, un bagatge desastrós de zero punts. Cert que va afrontar el tram de calendari més complicat, contra rivals situats a la zona alta de la taula, però l’equip no va mostrar cap símptoma de reacció i va convertir-se en un colador defensivament.
El tercer inquilí de la banqueta ha estat una clara aposta per l’experiència i l’ofici. Óscar Cano acumula una llarga trajectòria a la tercera categoria del futbol estatal, amb clubs històrics com l’Alcoyano, Castellón o el Deportivo. Amb grans moments i també situacions delicades. El que ningú pot negar és la seva capacitat de lideratge, no només sobre la gespa sinó també a l’hora de transmetre el seu missatge a través dels mitjans. Té taules i també un afegit inhabitual: la seva afició a escriure, amb diversos llibres ja publicats.
Mentalitat, canvis i implicació
En situacions com la del Sabadell, és evident que fallen moltes coses, començant per la qüestió merament esportiva, però també té una gran transcendència el factor mental. Un equip que encadena 7 jornades consecutives perdent cau de manera inevitable en un pou de difícil sortida i es torna dèbil psicològicament. Óscar Cano ha sabut capgirar la mentalitat del vestidor. Ja ho va demostrar en el seu debut a Teruel: després d’una primera meitat que semblava la continuació de l’etapa anterior, va arribar una esperançadora reacció per trencar la dinàmica negativa de resultats amb un empat (2-2).
El missatge del tècnic granadí als seus jugadors és clar: cal saber patir en els moments dolents dels partits, que n’hi haurà. Com va succeir en la passada jornada contra el Tarazona en un duel gairebé decisiu: el Sabadell va refer-se d’un primer quart de total domini visitant i també a l’empat i la pitjor fase de la segona part. Els jugadors no s’enfonsen davant el primer contratemps. Pateixen i reaccionen. Óscar Cano ha viscut situacions d’aquesta mena en altres clubs i sap que el camí serà llarg i dur, però és enemic de la desesperació i el pessimisme. Sempre intenta motivar al jugador a través de l’optimisme, la confiança i la seva pròpia convicció.
També ha introduït variacions tàctiques interessants. Ha tornat a la línia de quatre, però sempre amb un jugador, Álex Gualda, més a prop dels centrals. Això permet una millor protecció del mig del camp on Carlos Beitia ha recuperat una confiança que mai va tenir amb Miki Lladó o Bofill. La incorporació del veterà Carles Salvador, un futbolista que Cano coneix a la perfecció, encara pot donar més consistència a una zona clau, sense oblidar que Raúl Baena ja ha complert la seva dura sanció i també estarà disponible.
L’altra gran protagonista és Marc Domènech. Li ha concedit gairebé una total llibertat per moure’s en diferents zones per aprofitar la seva qualitat tècnica i visió de la jugada. I tampoc li han caigut els anells per donar la titularitat a Vladys Kopotum, per davant de Manel Martínez o Guillem Naranjo, qui, per cert, té un peu i mig fora del club. Es va parlar del Terrassa, però tot apunta que marxarà a Teruel, ara mateix el cuer del grup i rival directe arlequinat.
Óscar Cano juntament amb el director esportiu, Carlos Rosende / Lluís Franco
“Hem de parlar amb el jugador de cara i amb honestedat”, deia Óscar Cano referint-se a possibles sortides en aquest mercat d’hivern. La plantilla té carències i són necessaris canvis. Amb l’arribada de Carles Salvador no n’hi ha prou. Ara mateix, l’operació fitxatges està aturada, a l’espera de resoldre el tema dels inversors. De totes maneres, el director esportiu, Carlos Rosende, ja té quatre peces gairebé lligades per posicions fonamentals, començant pel lateral dret. Això permetria utilitzar a David Astals en altres funcions. Les dues pròximes setmanes seran claus i el club haurà de fer un pas endavant per apostar fort pels reforços.
L’afició arlequinada ha connectat també amb Óscar Cano. No només perquè ha vist dues victòries en dos partits a la Nova Creu Alta -davant Unionistas i Tarazona-, sinó perquè ha comprovat que el seu tarannà pot ser fonamental per fer realitat la remuntada. El tècnic s’ha adaptat perfectament al club i també a la ciutat. Viu en un pis cèntric i aquest inici d’any ha gaudit amb el suport de la seva família. En poc temps, Óscar Cano s’ha convertit en un arlequinat i sabadellenc més. Li agrada conversar amb la gent, els aficionats i conèixer les seves inquietuds envers el club.
El repte continua sent majúscul, però de moment ha posat les bases per creure-hi una mica més. El Sabadell acabarà la primera volta a cinc punts de la teòrica permanència i podria implicar un rival més, el Cornellà, si és capaç de guanyar (quedaria a només 4 punts) el primer partit de la temporada com a visitant, el diumenge 14 de gener (17 hores) al Municipal Costa Brava de Palamós, probablement amb presència massiva de seguidors arlequinats, que ja saben que l’entrada costarà 20 euros. Si ara preguntem a l’afició, la resposta seria gairebé unànime: Óscar Cano, ni es toca.
